La tornada dels Sopars del Fòrum sempre és un moment especial, i la vetllada amb Ernest Maragall no en va ser una excepció. L’exconseller i veterà dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya va protagonitzar una trobada marcada per la reflexió i el diàleg obert sobre el present i el futur del país, en una sala plena d’assistents amb ganes d’escoltar, preguntar i debatre.
Una vetllada de reflexió i diàleg
La nit va començar amb la benvinguda de Salvador Guinart, ànima i impulsor dels Sopars del Fòrum, que va recordar la importància d’aquestes trobades com a espais lliures per a la conversa i l’intercanvi d’idees. Passats uns minuts, l’atenció es va centrar en el convidat de la nit, Ernest Maragall, que va iniciar la seva intervenció amb un agraïment: “És un plaer retrobar-me amb persones disposades a compartir idees amb la voluntat sincera d’entendre i de comprendre la complexitat del nostre temps.”
Durant gairebé una hora, Maragall va desgranar la seva visió sobre la política catalana, combinant anàlisi, experiència i una mirada cap al futur. Va posar èmfasi en la necessitat d’una Catalunya capaç de decidir el seu propi camí: “Som un país amb un projecte encara inacabat; tot està per escriure i això és alhora un repte i una oportunitat.”
Va ser un discurs ple de matisos, on l’exconseller va fer un recorregut pels darrers anys de política catalana, analitzant encerts i errors. Va advertir sobre la necessitat d’aprendre de l’experiència col·lectiva: “Hem viscut moments d’esperança, d’intensitat política i també de decepció. Però això no ens pot paralitzar; al contrari, ens ha d’esperonar a repensar-nos i a construir amb més fermesa.”
La sala, plena d’assistents habituals i cares noves, va seguir amb atenció les seves paraules. Maragall va parlar d’una política que no perdi el contacte amb la ciutadania: “El nostre deure és governar pensant en les persones, no només en els partits. Si volem un futur sòlid, hem de tornar a posar la gent al centre.”
Els assistents, que tradicionalment provenen de diferents àmbits professionals i generacionals, van valorar especialment el to proper i alhora rigorós de la seva intervenció. El col·loqui posterior, un dels moments més esperats dels Sopars del Fòrum, va derivar en preguntes sobre el paper d’ERC en l’actual escenari polític, les aliances necessàries i els reptes socials que afronta Catalunya.
Catalunya davant els seus reptes
Maragall va fer un repàs del context polític dels darrers anys i va subratllar la importància de mantenir viva l’ambició col·lectiva: “Catalunya és una societat viva, que no ha renunciat a ser protagonista del seu futur. Però hem d’entendre que el camí passa per sumar, integrar i construir consensos reals.”
Amb la serenitat que el caracteritza, va defensar la necessitat d’una política catalana més europea, oberta i capaç d’enfortir-se en el diàleg: “Si volem un país fort, hem d’entendre que la nostra força rau en el consens i la capacitat d’integrar totes les veus. No es tracta de renunciar a res, sinó de fer un pas endavant col·lectiu.”
També va advertir dels riscos d’una política allunyada de la realitat social: “Quan la política deixa d’escoltar, deixa de ser útil. Hem d’evitar la temptació de mirar-nos només el melic i tornar a trepitjar carrer.” Aquest missatge va provocar assentiments i alguna nota d’aplaudiment espontani entre els assistents.
En un altre moment de la seva intervenció, Maragall va reflexionar sobre el paper dels partits: “Els partits són instruments, no finalitats. El que importa és la voluntat col·lectiva que representen. Si perdem de vista això, la política deixa de tenir sentit.” Aquestes paraules van ressonar especialment entre els assistents, molts d’ells crítics amb la distància que perceben entre la ciutadania i les institucions.
També va haver-hi espai per a una mirada més àmplia, en clau europea i internacional. Maragall va insistir en la necessitat que Catalunya reforci la seva presència i influència en l’escenari europeu: “El nostre futur també es juga a Europa. No podem limitar-nos a mirar cap endins; hem de ser capaços de parlar i ser escoltats fora.”
El col·loqui va esdevenir un debat viu, amb preguntes sobre el futur de les aliances polítiques, els reptes de la governança i el paper de les noves generacions en la construcció del país. Maragall va subratllar la importància d’una implicació cívica activa: “El futur no depèn només dels polítics; depèn de tots nosaltres. No podem esperar que algú altre faci la feina per nosaltres.”
Un espai per pensar i compartir
La vetllada va acabar amb un agraïment del ponent i un brindis col·lectiu, preludi d’una nova temporada dels Sopars del Fòrum. Molts assistents van sortir amb la sensació d’haver viscut una conversa honesta, que, lluny d’oferir respostes fàcils, va obrir noves preguntes i perspectives. “Aquests espais són imprescindibles perquè ens ajuden a pensar junts”, va resumir un dels participants al final del sopar.
Aquest sopar amb Ernest Maragall confirma que, gairebé dues dècades després del seu inici, els Sopars del Fòrum continuen fidels a la seva missió: oferir un espai de reflexió, diàleg i bona gastronomia, on cada trobada deixa petjada. La combinació d’un entorn acollidor, ponents de primer nivell i un públic inquiet i participatiu continua sent la fórmula que fa d’aquestes trobades una experiència única.
