El primer Sopar del Fòrum Retrobament, celebrat al Restaurant Passadís de Tarragona després de vuit anys de silenci, va tenir com a convidat Josep Maldonado. L’expolític i viatger va compartir vivències, anècdotes i projectes solidaris al continent africà, en una vetllada que va combinar emoció, reflexió i retrobament.
Feia vuit anys que les cadires del Sopars del Fòrum no s’omplien, i el retrobament d’aquest setembre va tenir un regust tan especial que va semblar que el temps s’hagués aturat. Una quarantena d’assistents es van trobar al Restaurant Passadís de Tarragona, un espai amb encant rústic que té la brasa com a element diferencial, una cuina rica i variada, i una decoració plena d’estris antics i records que conviden a la conversa i encomanen calidesa.
El restaurant va obrir expressament per acollir aquesta primera trobada de la nova etapa. Abans de la ponència, els assistents van gaudir d’un sopar variat i abundant, amb plats de carn, peix i postres que van fer honor a la reputació del Passadís. Les taules, ben preparades, van ser testimonis dels plats, però també dels somriures, les converses, les confidències i el bon humor després de tant temps sense sopars.
Amb les postres servides, el Salvi, ànima d’aquestes trobades des de fa més de vint anys, va prendre la paraula per donar la benvinguda als assistents. En el seu parlament va recordar les persones que, en aquests anys d’absència, ens han deixat, en una menció solemne i sentida que va commoure tota la sala. Alhora, va agrair la presència de vells coneguts i de noves incorporacions, així com la col·laboració de Somos Cómplices en aquesta nova etapa digital i comunicativa, que arriba carregada de novetats que s’aniran desgranant al llarg dels sopars. Amb veu emocionada, va destacar que recuperar els sopars és també recuperar “un trosset de la nostra vida compartida”.
Maldonado: una vida lligada a l’Àfrica
Tot seguit, el Salvi va cedir la paraula al convidat de la nit, Josep Maldonado, un vell conegut de la política catalana i també un aventurer incansable. La seva xerrada, titulada “La meva vida lligada a l’Àfrica”, va captivar els assistents des del primer moment.
Maldonado va explicar com, fa dècades, va iniciar els seus viatges d’aventura en solitari per Àfrica, mogut per la necessitat de fer una aturada puntual en la seva vida accelerada i plena de compromisos personals i polítics. El seu primer destí va ser Gabon, on tenia un conegut, però allí va sentir com el fibló d’Àfrica el picava per sempre. Allí va ser on se li van despertar les ganes de conèixer un continent tan divers i ple de reptes. Aleshores es va marcar un propòsit: fer un viatge d’aventura en solitari, cada estiu, per tots els països africans, fins a completar-los tots, el que va aconseguir l’any 2023, més de 40 anys després d’haver-los iniciat.
Maldonado va desgrana aventures i algunes vivències significatives, escollides d’entre les moltíssimes anècdotes que pot explicar. Les seves paraules estaven tenyides d’una passió que només pot transmetre qui ha trepitjat deserts, travessat selves i conviscut amb comunitats llunyanes.
Amb naturalitat i sinceritat, va confessar: “Cada cop que em pregunten què és el que més m’agrada d’Àfrica i amb quina paraula la definiria, sempre responc el mateix: intensitat. Tot a Àfrica és intens: la vida, la mort, la guerra, el sexe, els colors, els paisatges… tot és intens.”
Aquest concepte d’intensitat es va convertir en el fil conductor de les seves anècdotes, que van arrencar més d’un somriure i també algun sospir d’admiració. Entre elles, l’episodi d’un nen de Tombouctou que el saludava amb entusiasme repetint “Mesier Maldonado, mesier Maldonado”, un record que ell conserva com un dels més tendres i autèntics dels seus viatges.
Esport i solidaritat com a eina de canvi
Però el viatge vital de Maldonado no es limita a l’aventura personal. El convidat va dedicar una part de la seva intervenció a parlar de l’ONG que va fundar i presideix, Esport Solidari Internacional (ESI).
Va explicar que, després de veure la realitat dels infants i joves africans, va comprendre que l’esport podia ser una eina poderosa per donar-los una oportunitat de viure la infantesa amb més esperança. En un continent on el futbol desperta passions, repartir pilotes, equipacions i material esportiu no és només un entreteniment: és una via per generar comunitat, autoestima i futur.
Va parlar també d’un dels projectes més delicats i necessaris de l’ONG: el suport a les nenes del Sudan del Sud que han estat víctimes de violència sexual i que, un cop rebutjades per les seves comunitats, són acollides en orfenats amb els que ESI col·labora. “És una manera de tornar-los la dignitat i l’oportunitat de continuar estudiant i de viure”, va subratllar Maldonado, amb un to ferm i compromès.
Un diàleg amb el públic
La xerrada no va ser un monòleg. Després de la seva intervenció, es va obrir un col·loqui on els assistents van mostrar molt d’interès per qüestions complexes i actuals. Es van plantejar preguntes sobre la situació dels nens soldats en alguns països africans, així com sobre el paper creixent de potències com la Xina, que està desembarcant amb força al continent a nivell comercial i estratègic.
Maldonado va respondre amb franquesa, compartint la seva experiència i oferint una visió crítica però alhora esperançada del futur africà. La seva proximitat i franquesa van fer que la sala se sentís còmoda per preguntar, comentar i fins i tot compartir reflexions personals.
Una vetllada per recordar
L’acte va cloure amb dos moments especialment significatius. D’una banda, Josep Maldonado va signar al llibre d’honor dels Sopars del Fòrum, deixant constància escrita del seu pas per aquest esdeveniment de cultura, debat i convivència. De l’altra, el Salvi li va lliurar un diploma commemoratiu com a record i agraïment, un gest que simbolitza l’esperit dels sopars: reconèixer i compartir.
Quan els assistents es van acomiadar, la sensació era unànime: s’havia viscut una vetllada plena d’energia positiva, una descàrrega de motivació i de ganes de continuar. La il·lusió de tornar a trobar-se el primer dimarts de cada mes va impregnar totes les converses de comiat.
Amb aquesta primera cita de la nova etapa, els Sopars del Fòrum Retrobament han demostrat que l’esperit d’intercanvi, amistat i coneixement continua viu i renovat. I com deia més d’un dels assistents en sortir: “Ja tenim ganes que arribi l’octubre.”
