El primer Sopar del Fòrum Retrobament va tenir un convidat de luxe: Josep Maldonado. L’expolític i viatger va transportar els assistents a l’Àfrica amb històries plenes de color, intensitat i humanitat. Una vetllada que va ser un sopar, però sobretot, va ser un viatge compartit.
Quan Josep Maldonado parla d’Àfrica, no ho fa com un simple observador, sinó com algú que l’ha viscut a fons durant més de quatre dècades. I ho resumeix en una sola paraula: intensitat. “Tot a Àfrica és intens: la vida, la mort, la guerra, el sexe, els colors, els paisatges… tot és intens”, va explicar davant d’una quarantena d’assistents al Restaurant Passadís. Una declaració que resumeix la seva experiència i que va servir de fil conductor per a totes les anècdotes que va compartir.
Històries que travessen fronteres
Durant el sopar, Maldonado va relatar alguns dels moments més impactants dels seus viatges en solitari pel continent africà. Entre deserts i selves, va viure trobades sorprenents que el van marcar per sempre.
Una de les més recordades és la de Mohamed, un nen que Maldonado va trobar a Tombouctou. Maldonado va explicar la historia: “Tot va començar quan el petit, de 9 o 10 anys, d’una forma totalment espontània i confiadament innocent, em va preguntar d’on venia. Jo li vaig dir que de Barcelona i el nen, en sentir “Barcelona”, per sorpresa meva, va recitar de memòria tota l’alineació del Barça d’aquell moment. Vaig pensar que aquell nen devia viure en una casa on hi havia una antena parabòlica i que per això no es perdia cap partit del Barça. Per això, li vaig demanar si l’endemà em portaria a casa seva. Així va ser: agafat de la meva mà, em va portar a casa seva, i va resultar que era una modesta cabana de fang sense llum ni aigua, on no hi havia cap televisor. La passió blaugrana del nen semblava inexplicable, però el seu somriure i la seva innocència em van robar el cor. Així és que vaig decidir fer-li un regal.
Una prèvia. Per arribar fins a Tombouctou vaig haver de viatjar en un avió (per dir-ne d’alguna forma), ple de gent, bultos i animals, de la companyia Air Mali. Caminant pels carrers de Tombouctou vaig trobar una oficina de la companyia, i amb el Mohamed agafat de la meva mà, vaig entrar-hi. Em va atendre un senyor molt ben vestit, responsable d’Air Mali, a qui vaig proposar-li el següent: fer-li arribar una samarreta del Barça per al nen, ficada dins una cartera de despatx per a ell, i demanant-li que si el paquet arribava, li faria arribar la samarreta al Mohamed. Vaig pensar que no hi havia gaires possibilitats que la cartera amb la samarreta a dins arribés fins a Tombouctou, però quan vaig arribar a Barcelona vaig comprar una cartera ben elegant per al funcionari i una samarreta del Barça per al nen, i vaig enviar el paquet. La història no acaba aquí. Un any després, dues bones amigues, per recomanació meva, van viatjar a Mali i a Tombouctou, i quan van tornar, ens vam reunir per sopar. Em van comentar que a Tombouctou, un nen petit, d’uns 9 o 10 anys, es va acostar a elles preguntant d’on eren. Quan van respondre “de Barcelona”, el nen va sortir disparat i va tornar amb una samarreta del Barça posada, cridant emocionat: “Monsieur Maldonado, Monsieur Maldonado!”. I és que el nen es devia pensar que aquelles dues turistes eren de la mateixa tribu que el Maldonado”.
El públic del Sopar va esclatar en rialles quan Maldonado va concloure: “Aquesta és la meva història preferida, perquè em confirma que les promeses, a vegades, sí que arriben a destí. I perquè em dona esperança en la bondat i la paraula de les persones.”
Esport i solidaritat: una missió vital
Però els viatges no es van quedar només en vivències personals. Maldonado va explicar com va néixer la seva ONG, Esport Solidari Internacional (ESI), una iniciativa que parteix de la idea que l’esport pot transformar vides. Cada any, centenars de pilotes, equipacions i material esportiu arriben a nens i nenes d’Àfrica gràcies a aquest projecte.
Un dels moments més colpidors de la seva intervenció va ser quan va parlar del suport que ofereixen a les nenes del Sudan del Sud rebutjades després de patir violència sexual. ESI col·labora amb orfenats que les acullen i els donen una nova oportunitat: continuar estudiant i tornar a viure. Una tasca que va emocionar i commoure els assistents.
Un diàleg amb el públic
La xerrada no va ser un monòleg. Després de la seva intervenció, es va obrir un col·loqui on els assistents van mostrar molt d’interès per qüestions complexes i actuals. Es van plantejar preguntes sobre la situació dels nens soldats en alguns països africans, així com sobre el paper creixent de potències com la Xina, que està desembarcant amb força al continent a nivell comercial i estratègic.
Maldonado va respondre amb franquesa, compartint la seva experiència i oferint una visió crítica però alhora esperançada del futur africà. La seva proximitat i humilitat van fer que la sala se sentís còmoda per preguntar, comentar i fins i tot compartir reflexions personals.
