Quan el futur climàtic ens parla des del present
Els Sopars del Fòrum Retrobament van viure el passat dimarts 7 d’octubre una nova vetllada plena de coneixement, reflexió i bona companyia. En aquesta ocasió, el convidat va ser Enric Aguilar Anfrons, professor de Geografia a la URV i director de l’Institut en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica, una de les veus més autoritzades del país en matèria de canvi climàtic. Davant d’una trentena llarga d’assistents, Aguilar va oferir una xerrada tan clara com reveladora sota el títol «Tarragona 2050, au revoir París!», una al·lusió al trist adéu que la humanitat sembla haver donat als objectius de l’Acord de París.
Un futur que ja és present
Amb un to planer i proper, el professor Aguilar va començar situant el context global de l’escalfament del planeta. Va recordà que els darrers deu anys han estat els més càlids de tota la història registrada i que “el 2023 va ser l’any més calorós des que es tenen dades”. Segons el professor Aguilar, aquest augment sostingut de les temperatures “ja no és una projecció de futur, sinó una realitat que podem veure, viure i mesurar a Tarragona mateix”.
A través d’unes diapositives ben pedagògiques, el professor va mostrar com el litoral tarragoní està experimentant una tendència de pujada de temperatures més accelerada que la mitjana global. “La Mediterrània és un dels punts calents del planeta —va remarcar—, i això vol dir que patim els efectes de l’escalfament global d’una manera més intensa i més ràpida”.
Aguilar va alertar també de l’increment de les nits tropicals —aquelles en què la temperatura no baixa dels 20 °C—, un fenomen que a mitjan segle podria convertir-se en habitual a la costa catalana. “El 2050, les nits de son tranquil·la seran un luxe estacional”, va dir amb ironia. A això cal afegir-hi l’augment de la freqüència de pluges intenses, els períodes més llargs de sequera i la pèrdua progressiva d’humitat dels sòls, una combinació que afecta greument tant la biodiversitat com els ecosistemes agrícoles del territori.
Tarragona davant el repte climàtic
Després d’analitzar la situació global, Aguilar va centrar la seva mirada a casa nostra: Tarragona 2050. Amb rigor i claredat, va presentar models de projecció climàtica que apunten a un escenari complex per a la demarcació. “A Tarragona tindrem un clima semblant al que ara té el sud del Marroc”, va afirmar, provocant un murmuri general de sorpresa entre els assistents.
El professor va insistir que no és un problema abstracte ni llunyà, sinó un repte que afecta directament la nostra manera de viure, treballar i planificar el territori. “El clima condiciona tot el que som: des del paisatge fins a l’urbanisme, des de la salut fins a l’economia”.
Segons Aguilar, la temperatura mitjana anual a Catalunya ha augmentat més d’1,6 °C des de l’inici del segle XX, i a Tarragona aquesta tendència és encara més marcada. “Cada dècada, la nostra ciutat perd una mica del clima que tenia i en guanya un de nou”, va explicar, subratllant que la Mediterrània “és com un laboratori avançat del que passarà a la resta del món”.
Descarbonitzar: una cursa a contrarellotge
En el torn de preguntes, diversos assistents van voler saber fins a quin punt els esforços de descarbonització —com els compromisos municipals o els plans europeus— poden revertir la situació. Aguilar va ser clar: “Anem tard. El que fem ara ja no és per evitar el canvi, sinó per evitar-ne les conseqüències més greus”.
Tot i això, el professor va apel·lar a la responsabilitat col·lectiva i a la necessitat d’actuar sense esperar solucions miraculoses. “Les ciutats poden liderar el canvi, però cal coherència: no podem proclamar objectius verds i seguir afavorint un model de mobilitat o consum insostenible”, va advertir.
També va voler transmetre un missatge d’esperança, recordant que el coneixement científic, la tecnologia i l’educació són “els millors instruments que tenim per adaptar-nos i fer front al repte climàtic”.
Una vetllada per pensar i compartir
La xerrada d’Enric Aguilar va despertar reflexió, però també admiració per la seva capacitat de fer comprensible un tema tan complex. El públic va seguir-lo amb atenció fins al final, i molts van coincidir en la necessitat de traduir la ciència per aplicar-la en l’acció quotidiana.
Com és tradició als Sopars del Fòrum Retrobament, la vetllada va acabar amb un moment d’emoció i reconeixement: el lliurament del diploma commemoratiu al convidat i la signatura al llibre d’honor. Entre aplaudiments, el professor Aguilar va agrair la invitació i va celebrar l’esperit del Fòrum, “un espai on encara és possible parlar de les coses que importen, amb rigor, amb respecte i amb una copa de vi a la mà”.
El segon sopar d’aquesta nova etapa va deixar un missatge clar: el futur pot ser incert, però tot i així val la pena compartir coneixement, i potser així es podrà trobar un espai per a l’esperança.
