El segon Sopar del Fòrum Retrobament va tenir com a protagonista Enric Aguilar Anfrons, professor de la URV i expert en canvi climàtic. Amb una claredat admirable i un discurs ple de dades, va posar davant del mirall la realitat d’un futur que ja és aquí: el canvi climàtic no és una hipòtesi, sinó un fet.
A continuació, resumim les deu idees més destacades que Aguilar va compartir amb els assistents, citades literalment segons la seva intervenció.
1.- Un planeta més calent que mai
El professor va començar amb una dada incontestable: el planeta ja viu el període més càlid de la seva història registrada.
“Els darrers deu anys han estat els més càlids des que tenim registres instrumentals, i el 2023 ha estat l’any més càlid de tots.”
Segons Aguilar, aquesta tendència no és un episodi puntual sinó una nova normalitat climàtica, que ja s’observa també a Tarragona.
2.- La Mediterrània, un punt calent del planeta
El nostre entorn immediat és especialment vulnerable. Aguilar ho va deixar clar amb un to contundent:
“La Mediterrània és un dels punts calents del planeta, un ‘hotspot’ climàtic on els canvis són més ràpids i més intensos que a la mitjana mundial.”
Això vol dir, explicava, que Catalunya i el sud d’Europa viuran abans i amb més força els impactes que altres zones del planeta trigaran més a patir.
3.- Tarragona 2050: un clima africà
Una de les afirmacions més impactants de la seva xerrada va ser la projecció de futur per al nostre territori:
“A Tarragona, cap a mitjan segle, tindrem un clima similar al que avui té el sud del Marroc.”
Aquest escenari, va puntualitzar, comportarà estius molt més llargs, hiverns gairebé simbòlics i un augment sostingut de les temperatures nocturnes.
4.- Les nits tropicals, la nova normalitat
El professor Aguilar va alertar d’un fenomen ja perceptible: les nits tropicals, aquelles en què la temperatura no baixa dels 20 graus.
“El 2050, les nits de son tranquil·la seran un luxe estacional. Cada cop tindrem més nits tropicals i menys oportunitats per descansar.”
Aquest augment de la temperatura nocturna té un impacte directe sobre la salut, el descans i la qualitat de vida de les persones.
5.- El clima condiciona tot el que som
Aguilar va recordar que el canvi climàtic no és només un problema ambiental, sinó social, econòmic i cultural.
“El clima condiciona tot el que som: des del paisatge fins a la salut, des de l’urbanisme fins a l’economia.”
Aquesta idea va resumir un dels eixos del seu discurs: la necessitat de repensar la nostra relació amb el territori i la manera com el transformem.
6.- Els efectes ja són visibles
El professor va remarcar que el canvi climàtic no és una predicció de futur, sinó una realitat actual.
“Aquesta no és una projecció, és una observació. Ja podem mesurar els canvis al nostre voltant.”
Segons Aguilar, la freqüència d’episodis extrems —plujes torrencials, onades de calor, sequeres— és una prova empírica que el canvi ja s’està produint.
7.- L’Acord de París, una fita ja superada
Amb el títol provocador “Tarragona 2050, au revoir París!”, Aguilar va voler evidenciar la distància entre la ciència i la política.
“Ja podem dir adeu a París. Els objectius de reducció d’emissions que es van fixar allà són, avui, inabastables amb el ritme actual.”
El professor va subratllar que la inacció i la lentitud institucional han convertit aquells compromisos en declaracions d’intencions més que en polítiques efectives.
8.- Descarbonitzar, sí, però amb coherència
En el torn de preguntes, Aguilar va parlar obertament sobre la descarbonització i les iniciatives municipals.
“Anem tard. El que fem ara ja no és per evitar el canvi, sinó per evitar-ne les conseqüències més greus.”
Malgrat això, va voler transmetre esperança: tota acció suma i la clau és mantenir la coherència entre els discursos i les decisions quotidianes.
9.- La ciència, eina per actuar
Com a investigador, Aguilar va destacar el paper de la ciència com a guia d’acció i de confiança col·lectiva.
“Tenim la informació, tenim la tecnologia i tenim el coneixement. Ara només falta la voluntat política i social per fer-ho servir.”
Va recordar que els científics no pretenen alarmar, sinó preparar la societat per adaptar-se i reduir els danys inevitables.
10.- Adaptar-nos és l’única opció
El missatge final del professor va ser clar i directe: cal acceptar que el canvi ja és aquí i aprendre a conviure-hi.
“El clima no s’atura. Si nosaltres no ens adaptem, ell ho farà per nosaltres.”
Amb aquesta frase, va cloure la seva intervenció, subratllant que la responsabilitat és compartida i que la transformació és encara possible si es fa des de la consciència i la col·laboració.
Una lliçó per a la memòria
El sopar amb Enric Aguilar va deixar una sensació de respecte i reflexió profunda. El seu to, serè i honest, va combinar dades dures amb la passió de qui estima el territori i la ciència.
En paraules d’un dels assistents, “va ser una classe magistral disfressada de conversa”, d’aquelles que fan pensar més en el que vindrà que en el que ja tenim.
I és que, com va dir el propi Aguilar, “el futur no és demà: és avui, i depèn de nosaltres”.
