En la seva intervenció als Sopars del Fòrum Retrobament, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va situar el concepte d’“ambició nacional” al centre del seu discurs. Lluny d’entendre’l com una proclama retòrica, el va definir com un horitzó polític que exigeix solidesa institucional, majoria social i maduresa estratègica.
La xerrada de Josep Rull portava per títol “Catalunya, ambició nacional”, i no era una tria casual. Al llarg de la seva intervenció, Rull va anar desgranant què significa, segons el seu plantejament, aquesta expressió. No la va utilitzar com un eslògan ni com una fórmula emocional, sinó com una categoria política que obliga a pensar en termes de llarg recorregut.
Per a Rull, l’ambició nacional no és un gest puntual ni una decisió immediata. És la voluntat sostinguda d’un país de dotar-se de les eines necessàries per decidir el seu futur. Aquesta voluntat, però, no es pot basar únicament en la mobilització o en l’expectativa, sinó que ha d’arrelar en institucions fortes, en una societat cohesionada i en una estratègia clara.
Horitzó i no immediatesa
Un dels matisos més rellevants de la seva exposició va ser la distinció entre objectiu immediat i projecte a llarg termini. Rull va deixar clar que la independència, tal com ell la concep, no pot ser fruit de la improvisació ni d’un impuls conjuntural. Va insistir que els processos d’aquesta magnitud requereixen preparació, acumulació de forces i una lectura realista del context.
En coherència amb la reflexió que ja havia fet sobre el 2017, va defensar que qualsevol ambició nacional ha de sostenir-se sobre bases sòlides. L’horitzó pot ser clar, però el camí exigeix passos consistents. Aquesta idea va recórrer tota la seva intervenció: l’ambició no es mesura per la velocitat, sinó per la capacitat de construir estructures duradores.
Rull va subratllar que una majoria parlamentària no és, per si sola, suficient. Cal una majoria social àmplia, transversal i estable en el temps. Sense aquesta base, qualsevol pas endavant pot quedar exposat a una fractura interna o a una manca de legitimitat suficient davant la comunitat internacional.
Solidesa institucional
Com a president del Parlament, Rull va posar un èmfasi especial en la fortalesa de les institucions. Va defensar que el Parlament no és només un espai de debat, sinó el cor democràtic del país. Si es vol aspirar a més sobirania, va venir a dir, les institucions han de ser exemplars, rigoroses i respectades.
En aquest sentit, va vincular l’ambició nacional amb la qualitat democràtica. No es tracta només de què es vol aconseguir, sinó de com s’hi arriba. El respecte institucional, la cultura del diàleg i la capacitat de gestionar la pluralitat formen part, segons la seva exposició, del mateix projecte nacional.
Aquesta lectura amplia el concepte d’ambició. No es limita a una fita política concreta, sinó que inclou el tipus de país que es vol construir. Per Rull, l’ambició nacional implica també reforçar els valors democràtics, garantir drets i consolidar una governança eficient.
Independència com a projecte de país
Durant la xerrada, Rull no va renunciar a l’objectiu de la independència. Al contrari, la va situar explícitament com una aspiració legítima. Però la va definir com un horitzó que requereix una preparació exhaustiva. Aquesta diferència entre aspiració i immediatesa va ser un dels fils conductors del seu discurs.
Va insistir que qualsevol projecte d’aquesta naturalesa ha de tenir capacitat efectiva de govern, estructures preparades i un suport ciutadà que superi la meitat justa de la societat. Sense aquests elements, l’ambició es pot convertir en frustració.
La seva intervenció va transmetre la idea que el temps polític no sempre coincideix amb el temps emocional. La impaciència pot ser comprensible, però la responsabilitat institucional obliga a actuar amb rigor. Aquesta és, segons la seva exposició, una de les lliçons que el país ha d’assumir si vol avançar amb garanties.
Ambició com a responsabilitat col·lectiva
Un altre aspecte rellevant va ser la idea que l’ambició nacional no recau només en els partits o en els dirigents polítics. Rull va apel·lar a una responsabilitat compartida entre institucions, societat civil i ciutadania. El projecte de país no és propietat d’un espai concret, sinó una construcció col·lectiva.
En aquest marc, va defensar la necessitat de recuperar confiança i cohesió. Sense cohesió interna, qualsevol ambició es debilita. Sense confiança en les institucions, qualsevol projecte perd credibilitat.
La vetllada als Sopars del Fòrum Retrobament va permetre aprofundir en aquest concepte amb un to pausat i argumentat. Lluny del debat immediat, Rull va exposar una visió estratègica que combina convicció i realisme.
“Ambició nacional”, tal com la va definir, no és una consigna ni una declaració d’intencions. És un horitzó que obliga a treballar a llarg termini, a reforçar estructures i a construir majories sòlides. Una idea que, en el context actual, situa el debat no tant en el què, sinó en el com i en el quan.
