La novena edició dels Sopars del Fòrum Retrobament des de la seva recuperació va reunir 38 comensals al restaurant Passadís. Va ser una vetllada marcada per la reflexió tecnològica, el debat sobre el futur i la descoberta d’un aspecte que desconeixíem: el paper determinant que Catalunya i la llengua catalana han tingut en la construcció d’Internet tal com el coneixem avui.
Anem per passos. El convidat de la nit va ser el consultor i expert en cultura digital Genís Roca, que va oferir la conferència “Cap a on ens porta tanta IA?”, una intervenció divulgativa, irònica i profundament didàctica que va captivar els assistents de principi a fi.
L’ambient que es va crear va ser distès, participatiu i molt atent. La trobada va confirmar, una vegada més, la capacitat dels Sopars del Fòrum per convertir qüestions complexes en converses accessibles i estimulants. Genís Roca va apostar per una mirada reflexiva, combinant tecnologia, política, llengua, poder i societat en una mateixa conversa.
La intel·ligència artificial, les dades i el nou poder
Durant la seva intervenció, Genís Roca va insistir que la intel·ligència artificial és una qüestió tecnològica, però també, sobretot i abans de res, política, econòmica i cultural. Desmitificant els titulars espectaculars o de les pors que poden sorgir davant d’una tecnologia que no tothom entén, va explicar que el gran canvi dels últims anys és la concentració massiva de dades i de capacitat de decisió en mans d’unes poques i grans corporacions globals.
La IA, segons va exposar, no és màgia ni consciència artificial, sinó una eina entrenada a partir de quantitats immenses d’informació. I és precisament aquí on apareix una de les qüestions fonamentals del futur: qui aporta aquestes dades? qui controla els sistemes? i en quina llengua i cultura s’entrenen aquestes tecnologies?.
Genís Roca va remarcar que la societat encara tendeix a parlar de la intel·ligència artificial com si fos un fenomen abstracte, quan en realitat, a hores d’ara ja condiciona molts aspectes quotidians: des de les xarxes socials fins als algoritmes que decideixen què llegim, què consumim o com ens relacionem amb la informació.
La seva mirada, però, no va ser catastrofista. Al contrari. Va defensar la necessitat d’entendre la tecnologia, participar-hi i no quedar-ne al marge. Segons va deixar entreveure al llarg de tota la xerrada, el futur no es decidirà només als laboratoris tecnològics, sinó també en la capacitat de les societats de preservar la seva identitat, la seva llengua i la seva producció cultural dins del món digital.
Catalunya i el català, protagonistes inesperats d’Internet
El moment que més va sorprendre els assistents va arribar quan Genís Roca va parlar del paper dels catalans en el desenvolupament d’Internet. Per a molts dels presents, va ser una revelació descobrir fins a quin punt Catalunya ha tingut una influència decisiva en aspectes que avui són globals i inevitables.
Roca va explicar el procés de creació del domini .cat, impulsat des de Catalunya com una reivindicació territorial, però sobretot cultural i lingüística. Aquella aposta va suposar un precedent mundial: per primera vegada, Internet reconeixia una comunitat cultural diferenciada dins la seva estructura global. Aquest fet, aparentment tècnic, va acabar obrint la porta a noves formes d’entendre la diversitat lingüística a la xarxa.
També va reivindicar el paper de la comunitat catalana en el desenvolupament de continguts digitals i en la normalització del català dins grans plataformes tecnològiques. Google, la Viquipèdia i molts altres espais digitals van incorporar abans el català que altres llengües amb molts més parlants gràcies a la pressió, l’organització i la implicació activa de la societat civil catalana.
Aquest tram de la conferència va generar una atenció absoluta entre els assistents. Molts reconeixien posteriorment que desconeixien completament aquesta història i que la descoberta resultava especialment rellevant en un moment en què la intel·ligència artificial necessita alimentar-se constantment de textos, llengües i coneixement per continuar evolucionant.
Precisament aquí, Roca va subratllar una idea central: si una llengua no existeix a Internet, tampoc existirà plenament en la IA del futur. D’aquí la importància de generar continguts, digitalitzar coneixement i garantir que la cultura catalana tingui presència dins els grans repositoris d’informació que alimenten els sistemes intel·ligents.
Una vetllada de reflexió i aprenentatge compartit
Després de gairebé una hora de conversa, la vetllada va continuar amb un torn de preguntes molt actiu. Diversos assistents van voler saber cap a on evolucionarà la intel·ligència artificial i quins riscos i oportunitats planteja a curt termini. Genís Roca va respondre amb la mateixa combinació de rigor i proximitat que havia mantingut durant tota la conferència, insistint en la necessitat d’entendre els canvis tecnològics sense ingenuïtat, però també sense por paralitzadora.
El públic va seguir les seves explicacions amb interès constant i la sensació general al final del sopar va ser la d’haver assistit a una de les xerrades més reveladores i estimulants dels últims mesos. No només per la qüestió de la IA, sinó sobretot perquè la conferència va connectar tecnologia i identitat cultural d’una manera que pocs esperaven.
Com és habitual, la trobada va finalitzar amb la signatura del llibre d’honor dels Sopars del Fòrum Retrobament i el lliurament del diploma commemoratiu. També es va presentar la postal número 9 de la col·lecció, dedicada aquesta vegada a una imatge de la Rambla Vella dels anys vint, una nova peça d’una sèrie que continua recuperant la memòria visual de Tarragona.
Amb aquesta novena edició des del retrobament, els Sopars del Fòrum continuen consolidant-se com un espai de conversa, cultura i pensament compartit. I en aquesta ocasió, de la mà de Genís Roca, també com una finestra per entendre millor com el futur digital es construeix, en part, des de casa nostra.
Catalunya, el .cat i la batalla cultural d’Internet: la reflexió de Genís Roca als Sopars del Fòrum
Durant la seva intervenció als Sopars del Fòrum Retrobament, el consultor i especialista en cultura digital Genís Roca va deixar una idea clara: Internet no és només tecnologia. També és llengua, cultura, identitat i capacitat de ser presents al món digital. En una de les parts més sorprenents i celebrades de la seva conferència “Cap a on ens porta tanta IA?”, Roca va reivindicar el paper que Catalunya ha tingut en la construcció d’Internet i en la defensa de la diversitat cultural dins l’espai digital global.
Per a molts dels assistents, va ser una descoberta inesperada. Sovint es tendeix a pensar que Internet és una estructura homogènia dominada únicament pels grans gegants tecnològics nord-americans, però la realitat és molt més complexa. I Catalunya, segons va explicar Roca, hi ha tingut un paper molt més important del que sovint es reconeix.
El .cat: quan una cultura va entrar a Internet
Un dels grans moments de la xerrada va arribar quan Genís Roca va explicar el procés de creació del domini .cat. Més que una simple qüestió tècnica, el naixement del .cat va representar un canvi de paradigma dins la mateixa estructura d’Internet.
Fins aquell moment, els dominis d’Internet es vinculaven principalment a estats o territoris. El .cat, en canvi, va introduir una idea diferent: el reconeixement d’una comunitat cultural i lingüística pròpia. Era la primera vegada que Internet acceptava oficialment un domini associat no a un país, sinó a una llengua i una cultura.
Aquest fet, que avui pot semblar normalitzat, va ser en el seu moment una autèntica batalla internacional. Genís Roca va explicar que darrere del .cat hi havia anys de treball, de negociacions i de defensa d’una idea molt concreta: que les cultures minoritzades també tenien dret a existir plenament dins el món digital.
L’èxit del .cat va acabar convertint-se en un precedent global. Va demostrar que Internet podia ser alguna cosa més que una xarxa dominada per grans estats i grans llengües. També podia ser un espai de preservació cultural.
Roca va transmetre aquesta història amb una combinació de rigor i entusiasme divulgatiu que va captar completament l’atenció dels assistents. Molts reconeixien després del sopar que desconeixien fins a quin punt Catalunya havia estat pionera en aquest terreny.
La lluita perquè el català existís a Google i a la Viquipèdia
La conferència també va aprofundir en un altre aspecte essencial: la presència del català a Internet no ha estat automàtica ni gratuïta. Ha estat fruit d’una lluita sostinguda durant anys per part de milers de persones, entitats i col·lectius.
Genís Roca va recordar com el català va aconseguir tenir presència a plataformes globals molt abans que altres llengües amb molts més parlants. Tant Google com la Viquipèdia van acabar incorporant el català gràcies a la pressió constant d’una comunitat digital extremadament activa i conscienciada.
Especialment significativa va ser la referència a la Viquipèdia catalana, convertida amb els anys en una de les edicions més actives i completes proporcionalment del món. Més enllà de les xifres, Roca va remarcar el valor simbòlic i cultural d’aquest esforç col·lectiu: la societat catalana havia entès molt aviat que si una llengua no existeix a Internet, corre el risc de quedar relegada en el futur.
Aquest és, precisament, un dels punts centrals del debat actual sobre la intel·ligència artificial. Els sistemes d’IA aprenen a partir de milions de textos, documents i continguts digitals. Tot allò que no existeix digitalment o que té poca presència a la xarxa queda fora del procés d’aprenentatge.
Per això, segons va exposar Roca, la defensa del català a Internet ja no és només una qüestió de comunicació o de visibilitat cultural. És també una qüestió de supervivència tecnològica.
La nova batalla: alimentar la IA amb coneixement propi
La part més contemporània i potser més transcendental de la seva reflexió va arribar quan va parlar del futur de la intel·ligència artificial i de la necessitat que aquests sistemes aprenguin també de biblioteques, arxius i coneixements locals.
Roca va insistir que la IA tendeix a reproduir els continguts dominants de la xarxa global. Això implica que les grans llengües i cultures acumulen una capacitat d’influència enorme, mentre que les cultures petites corren el risc de quedar diluïdes dins un oceà de dades uniformes.
Davant d’aquest escenari, va defensar la necessitat de continuar digitalitzant el coneixement propi: llibres, hemeroteques, articles, documents històrics, literatura, patrimoni cultural i producció intel·lectual en català. No només per preservar la memòria col·lectiva, sinó perquè les futures intel·ligències artificials siguin capaces d’entendre la realitat catalana des de dins i no des d’una mirada externa.
En aquest context, també va aparèixer la tasca de la Fundació Accent Obert, entitat que actualment presideix i que treballa precisament en la defensa de la llengua catalana dins els nous entorns digitals i tecnològics.
El missatge de fons era clar: la tecnologia no és neutral. Les llengües i les cultures que alimenten els sistemes digitals tindran més capacitat de supervivència i d’influència en el futur. Les que hi arribin tard o de manera feble corren el risc de desaparèixer progressivament dels espais de decisió tecnològica.
Una reflexió que va anar molt més enllà de la tecnologia
La intervenció de Genís Roca als Sopars del Fòrum no va ser només una conferència sobre intel·ligència artificial. Va ser també una reflexió sobre cultura, identitat i futur.
En una època en què sovint es parla de la IA com una realitat abstracta i llunyana, Roca va aconseguir situar el debat en un terreny molt concret: el de la responsabilitat col·lectiva de preservar la pròpia veu dins el món digital.
La seva xerrada va deixar una idea especialment poderosa: el futur tecnològic també es juga en les petites llengües, en les cultures locals i en la capacitat de generar coneixement propi. I en aquest terreny, Catalunya —segons va demostrar amb múltiples exemples— fa molts anys que hi és present.
