El Sopar del Fòrum Retrobament amb el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va reunir quaranta-tres persones al voltant d’una taula compartida, en una vetllada marcada pel respecte, l’interès i la voluntat de reflexió col·lectiva. Una trobada concorreguda i intensa, que va convertir el Restaurant Passadís en un espai de diàleg sobre país, democràcia i futur.
El Restaurant Passadís va tornar a ser l’escenari dels Sopars del Fòrum Retrobament, en una edició especialment concorreguda. Amb quaranta-tres comensals, aquest ha estat fins ara el sopar amb més assistència del cicle, un fet que ja anticipava l’expectació generada per la presència del convidat. L’ambient, com és habitual en aquests sopars, va ser proper i distès, però també profundament respectuós, conscient de la trajectòria institucional i personal de Josep Rull, actual president del Parlament de Catalunya.
Després del sopar, i seguint l’estructura habitual del Fòrum, va començar la xerrada titulada “Catalunya, ambició nacional”. Rull va intervenir amb un to serè, clar i reflexiu, allunyat de l’estridència, però carregat de contingut polític i humà. La seva exposició va combinar l’experiència institucional amb una mirada personal marcada pels anys de presó i pel moment polític actual del país.
Institucions, democràcia i país
Un dels eixos centrals de la intervenció va ser el paper de les institucions catalanes, i en especial del Parlament, com a espai de representació democràtica. Rull va reivindicar la cambra catalana no només com un òrgan legislatiu, sinó com un símbol de la voluntat política del país. Des de la seva posició com a president del Parlament, va defensar la necessitat de preservar la dignitat institucional, el respecte entre forces polítiques i la centralitat dels valors democràtics.
En aquest punt, la seva experiència personal va aparèixer de manera natural. Rull va recordar els quatre anys de presó arran del procés independentista, no des d’un to victimista, sinó com una vivència que l’ha marcat profundament i que condiciona la seva manera d’entendre la política. Va parlar de la privació de llibertat, de l’impacte personal i familiar, però també de la convicció que les idees no s’empresonen.
La seva reflexió va situar el 2017 com un moment clau, però també com un punt d’aprenentatge col·lectiu. Un dels moments més intensos de la vetllada va arribar quan va afirmar que aquell any Catalunya no estava preparada per proclamar la independència. Una afirmació dita amb calma, però amb contundència, que va generar un silenci atent a la sala. Rull va explicar les conseqüències d’aquella manca de preparació, tant a nivell polític com humà, i va posar sobre la taula el cost personal que moltes persones van assumir fins a l’arribada dels indults.
L’ambició nacional com a horitzó
Lluny de plantejar un discurs resignat, Rull va insistir que la idea d’independència continua sent, per a ell, una ambició legítima del país. No com un objectiu immediat ni com una consigna buida, sinó com un horitzó que requereix maduresa, solidesa democràtica i una societat cohesionada. Va parlar d’ambició nacional en termes de drets, de capacitat de decisió i de projecte col·lectiu.
En aquest sentit, va subratllar la importància de construir majories socials àmplies i sòlides, i de no desconnectar la política institucional del batec real de la societat. La seva intervenció va posar l’accent en la necessitat de recuperar la confiança, tant entre ciutadania i institucions com entre els diferents espais polítics del país.
Un altre aspecte rellevant va ser la referència al moment actual. Rull va contextualitzar la situació política catalana dins un escenari complex, marcat per la gestió del passat recent i per la necessitat de pensar el futur amb realisme. Sense entrar en consignes partidistes, va defensar la política com a eina de transformació, però també com un exercici de responsabilitat.
Preguntes, joventut i futur
El torn de preguntes va ser especialment actiu, confirmant l’interès que havia despertat la xerrada. Diversos assistents van intervenir per plantejar qüestions relacionades amb el futur del país, el paper de les institucions i els reptes pendents del moviment independentista.
Una de les preguntes més destacades va girar al voltant del jovent. Com aconseguir que les noves generacions s’impliquin en la defensa del país? Com fer atractiu un projecte polític en un context de desencís generalitzat? Rull va respondre amb una reflexió extensa, remarcant que no es pot apel·lar al jovent només des del discurs, sinó amb fets, coherència i credibilitat. Va insistir que cal escoltar-los, entendre les seves preocupacions i oferir un projecte que connecti amb les seves realitats vitals.
Aquest intercanvi va reforçar el caràcter dialogant del Sopar del Fòrum Retrobament, un espai que no busca discursos unidireccionals, sinó converses compartides. El respecte mutu, tant en les preguntes com en les respostes, va marcar el to d’aquest tram final de la vetllada.
Una vetllada per recordar
Com és tradició, el sopar es va tancar amb la signatura del llibre d’honor i el lliurament del diploma de participació al convidat. La sensació general entre els assistents va ser de satisfacció i agraïment. Molts comentaris coincidien en la idea d’haver viscut una conversa honesta, sense artificis, que ajudava a entendre millor el moment polític i el paper de les persones que l’han protagonitzat.
Aquest Sopar del Fòrum Retrobament va tornar a demostrar el valor de compartir taula i pensament. En un temps de titulars ràpids i debats polaritzats, la possibilitat d’escoltar, preguntar i reflexionar col·lectivament continua sent un exercici necessari. Amb Josep Rull, el Fòrum va sumar una nova vetllada intensa i significativa a la seva trajectòria, reafirmant la voluntat de ser un espai de cultura, diàleg i memòria compartida.
