Parlar del futur dels boscos ja no és un exercici teòric ni una projecció llunyana. Tal com va explicar Marc Castellnou als Sopars del Fòrum Retrobament, el canvi climàtic està transformant el territori a una velocitat que obliga a prendre decisions immediates. No hi ha una data exacta de no-retorn, però sí una certesa: cada any que passa sense actuar condiciona els boscos —i els incendis— del demà.
Un futur que no s’assemblarà al passat
Una de les idees centrals de la xerrada de Castellnou va ser que els boscos del futur no podran ser iguals als que hem conegut fins ara. Durant dècades, s’ha tendit a protegir el bosc com un espai intocable, amb la idea que deixar-lo créixer lliurement era sinònim de conservació. Segons va explicar, aquest plantejament ja no funciona en el context climàtic actual.
L’augment de temperatures, la reducció de les precipitacions i l’allargament dels períodes de sequera estan sotmetent els boscos a un estrès continu. En aquest escenari, molts dels boscos madurs acumulen una gran quantitat de combustible que, en cas d’incendi, alimenta focs d’una intensitat extrema.
Castellnou va afirmar que cal acceptar un canvi de mentalitat: conservar no sempre vol dir deixar intacte. En molts casos, conservar vol dir intervenir amb criteri, adaptar i gestionar.
Adaptar-se o desaparèixer
Els boscos mediterranis han demostrat històricament una gran capacitat de resiliència. Però aquesta capacitat té límits. Segons va exposar el convidat, el ritme del canvi climàtic és avui molt més ràpid que la capacitat natural d’adaptació dels ecosistemes.
Això obliga a pensar en boscos més adaptats a les noves condicions, amb espècies més resistents a la sequera, estructures més obertes i una menor continuïtat de combustible. No es tracta només de plantar arbres, sinó de decidir quin tipus de paisatge volem —i podem— sostenir.
En aquest punt, Castellnou va insistir que el futur del bosc està íntimament lligat al futur del territori i de les persones que l’habiten.
No hi ha dates límit… però el temps juga en contra
Durant el torn de preguntes, una de les qüestions que va generar més interès va ser si existia una data límit clara a partir de la qual ja no hi hauria marxa enrere. La resposta de Castellnou va ser contundent: no hi ha un dia marcat en vermell al calendari.
Tanmateix, va advertir que l’absència d’una data concreta no pot servir d’excusa per ajornar decisions. El canvi climàtic no funciona amb interrupcions sobtades, sinó amb processos acumulatius. Cada estiu extrem, cada gran incendi, cada bosc que no s’adapta, redueix el marge de maniobra.
El problema, va dir, no és tant quan arribarem al límit, sinó quines decisions haurem deixat de prendre quan hi arribem.
El paper clau del territori i de la pagesia
Un altre dels punts destacats de la xerrada va ser el reconeixement explícit del paper de la pagesia. Castellnou va recordar que els paisatges agrícoles actuen sovint com a tallafocs naturals i que la seva desaparició ha contribuït a la continuïtat forestal que afavoreix els grans incendis.
Recuperar activitat al territori no és només una qüestió econòmica o cultural, sinó també una estratègia de seguretat ambiental. En aquest sentit, va defensar que la pagesia ofereix un servei essencial al conjunt de la societat, especialment en un context de canvi climàtic.
Decisions polítiques per a un problema estructural
Els boscos que vindran no depenen només del coneixement tècnic, sinó també de la capacitat política de prendre decisions complexes i, sovint, impopulars. Castellnou va apuntar que calen polítiques valentes, pensades a mitjà i llarg termini, que integrin gestió forestal, activitat econòmica i adaptació climàtica.
Sense una visió global, va advertir, qualsevol mesura puntual serà insuficient davant d’un problema que és estructural.
Pensar el futur abans que ens el dicti el foc
La reflexió final que va planar sobre la seva intervenció és clara: el futur dels boscos no està escrit, però tampoc és neutre. Depèn de les decisions que es prenguin avui.
No hi ha dates límit exactes, però sí un rellotge que avança. I davant d’aquest temps que s’esgota lentament, però sense pausa, Castellnou va convidar a actuar amb intel·ligència, responsabilitat i visió de futur. Perquè els boscos que vindran no seran només el resultat del clima, sinó també de les decisions —o indecisions— col·lectives del present.
