Xarli Diego ha sigut i segueix sent, un home de ràdio, història viva d’una època en la que els cantants i els artistes anaven a les ràdios i als canals de televisió per actuar i cantar en directe. Ara, passats els anys i tant actiu com sempre, ha convertit la seva veu en paraula escrita i la seva curiositat en conversa de fons. Com a escriptor, ha recollit les seves vivències en un llibre íntim i evocador, “Gràcies per la música”, i com a podcaster, dirigeix Cave Canem, un programa que conjuga humor, història i saber clàssic. En aquestes facetes, el Xarli mostra una dimensió diferent, però igualment rica, del seu univers comunicatiu.
Més enllà del micròfon: “Gràcies per la música”
El 2019, Xarli Diego va publicar amb Pagès Editors un llibre molt personal i nostàlgic titulat Gràcies per la música! Memòries d’un locutor d’èxit. En aquesta obra, escrita en primera persona, repassa la seva trajectòria com a locutor musical durant les dècades dels 70 i 80, una època crucial en la seva carrera i en la història de la ràdio.
El llibre està ple de retrobaments amb grans artistes, i desvetlla la seva relació amb alguns d’ells, com Miguel Bosé, a qui va entregar un disc d’or al seu programa Caspe Street; de la seva admiració per Mecano; o de les entrevistes que va fer amb noms com Roger Hodgson (Supertramp), Dire Straits, Boney M, Bonnie Tyler, Jeanette… També comenta moments inoblidables, com quan el 23-F el va sorprendre mentre entrevistava el grup Pecos, o quan va viatjar fins a Londres per estar amb artistes internacionals.
En definitiva, Gràcies per la música! més enllà de ser un llibre de memòries, és un viatge sentimental, un homenatge a la ràdio i sobretot, el testimoni d’una vida dedicada a la paraula, les ones i les notes.
Cave Canem: un podcast amb humor i història antiga
Si la seva ràdio va ser el seu primer gran escenari, els podcasts han esdevingut una nova casa per a la curiositat de Xarli Diego. Director i presentador de Cave Canem (Compte amb el gos!), Diego ha anat construint un espai on l’Antiga Roma es vesteix de divulgació, humor i conversa culta. I sempre amb l’humor, que és la seva bandera i un tret indispensable del seu caràcter.
Cada episodi del podcast, d’uns trenta minuts, combina entrevistes amb professors d’història, escriptors i guies turístics amb col·laboradors que aporten rigor i intel·ligència, però també complicitat i lleugeresa. La música i els ‘jingles’ del programa són nous i originals, pensats per donar un toc únic a aquest viatge pel món romà.
Amb Cave Canem, Diego demostra que el saber no ha de ser avorrit, i que la història antiga pot parlar-nos amb veu pròxima, actual i, fins i tot, divertida. El seu enfocament “cuidadoso, hecho a mano” li aporta autenticitat i fa memòria de que la transmissió cultural —com en aquelles ràdios que ell va presentar fa anys— continua sent un acte de connexió.
Un fil comú: paraules que uneixen
Tant en els seus llibres (“Gràcies per la música!”, “Salta per la porta i entra per la finestra” i “Un milió de coses”) com en el seu podcast, hi ha un fil invisible que uneix dues passions de Xarli Diego: la paraula escrita i la conversa sonora. En les seves pàgines, reivindica el valor del testimoni personal, de la memòria col·lectiva i de les històries compartides. En el podcast, a més, (vivament recomanable) recupera la vessant divulgativa i pedagògica de la comunicació, convertint conceptes antics en un diàleg accessible i atractiu.
Aquesta doble faceta d’escriptor i ‘podcaster’ no són més que un parell de mostres del compromís profund que Xarli té amb la cultura i la transmissió de coneixement. Perquè no és només un qui conta històries, sinó un qui les escriu i les adapta al mitjà més adequat per arribar a qui l’escolta o el llegeix.
Per als Sopars del Fòrum: la transmissió que ens uneix
Els amics i amigues dels Sopars del Fòrum Retrobament, vam gaudir molt de la presència i les mil anècdotes que va explicar Xarli Diego, perquè és admirable que figures com Xarli, segueixin traient tot el potencial de la paraula. Els seus llibres i el seu podcast són exemples clars que la comunicació no caduca, sinó que s’adapta, evoluciona i continua construint vincles.
En una època on les pantalles competeixen per la nostra atenció, el qüestionament que proposa Diego —que la cultura es pugui fer còmoda, rigorosa i propera a la vegada— és més necessari que mai. Els Sopars del Fòrum celebrem això mateix: el diàleg entre persones, el compartir de passions i el valor de la paraula, sigui dita, escrita o enregistrada.
