Crònica de la xerrada de Marc Castellnou als Sopars del Fòrum Retrobament
El quart Sopar del Fòrum Retrobament va portar al Restaurant Passadís una lliçó magistral sobre foc, futur i territori. Marc Castellnou, analista en cap dels GRAF i referent internacional en la lluita contra els incendis forestals, va oferir una exposició tan contundent com necessària sobre com el canvi climàtic està transformant els nostres boscos i els reptes que Catalunya haurà d’afrontar en les pròximes dècades.
Els incendis d’avui: quan el foc deixa de ser com el recordàvem
Marc Castellnou va començar la seva intervenció situant-nos en un punt clau: els incendis forestals ja no són els que eren. La realitat actual és fruit de la combinació de tres factors determinants: el canvi climàtic, la manca de gestió forestal i l’abandonament del territori.
A partir d’aquí, va desplegar una explicació ordenada dels diferents tipus d’incendi, una classificació que ajuda a entendre per què els bombers d’avui s’enfronten a situacions que fa només dues dècades eren impensables.
Les sis generacions del foc: del sotabosc als incendis impossibles
Castellnou va descriure les sis generacions d’incendis, un recorregut que explica com hem arribat als focs extremadament virulents dels últims estius.
1a generació – El foc de sotabosc:
Són els focs tradicionals, vinculats a pastures i àrees agrícoles abandonades. Cremaven amb baixa intensitat i es podien controlar relativament bé.
2a generació – El foc de canopies contínues:
Amb l’expansió dels boscos per abandonament rural, el foc passa de terra a copa. Són incendis més ràpids i difícils d’aturar.
3a generació – El foc de grans superfícies contínues:
Boscos madurs i densos que permeten que el foc recorri desenes de quilòmetres. L’extensió i el temps d’exposició es multipliquen.
4a generació – El foc col·lapsador de sistemes:
Apareixen incendis que superen la capacitat operativa: massa intensos, massa grans, massa ràpids. El sistema d’emergències ja no pot respondre-hi com abans.
5a generació – El foc que crea el seu propi clima:
Incendis capaços de generar tempestes de foc, columnes convectives i comportaments imprevisibles. El foc esdevé un fenomen atmosfèric.
6a generació – El mega-incendi de l’era climàtica:
Els incendis que estem veient avui: simultanis, extensos, alimentats per sequeres estructurals i constants. Castellnou va recordar episodis com el de Galícia i el Cantàbric d’aquest estiu, o l’incendi de Paüls, aquest juny, al Baix Ebre, on les condicions climàtiques van superar tots els models previs.
Segons ell, aquests incendis “ja no són excepcions, sinó una nova normalitat”.
Els boscos que venen: transformar per sobreviure
Un dels missatges centrals de la xerrada va ser que els boscos vells no resistiran el clima del futur. I no es tracta d’una afirmació alarmista, sinó descriptiva: els arbres amb dècades o segles acumulats no poden suportar sequeres tan prolongades ni temperatures tan extremes.
Castellnou va afirmar que els boscos del futur seran diferents, més joves, més resistents i fruit d’intervencions creatives que ajudin a reduir el combustible acumulat. “Caldrà prendre decisions valentes”, va dir, i apostar per models nous de gestió que combinïn silvicultura, pagesia i economia circular.
La pagesia, de fet, va ser un dels punts centrals del seu discurs. Va recordar que el mosaic agrari actua com a tallafocs natural i que, sense activitat agrícola, el territori queda desprotegit. Va expressar amb claredat el deute que la societat té amb els pagesos, “una autèntica estructura de seguretat contra els incendis”.
El canvi climàtic accelera el rellotge
Castellnou va subratllar que el canvi climàtic ja està alterant el calendari de focs: l’estiu comença abans, s’allarga més i les condicions extremes apareixen amb més freqüència. Les dades d’aquest any, amb pics d’humitat relativa extremadament baixos i temperatures desorbitades, en són la prova.
Segons ell, el gran repte no és apagar —“perquè hi haurà incendis que no podrem aturar”— sinó com conviure amb el risc i reduir-ne l’impacte.
Quan el públic pregunta: dubtes, inquietuds i respostes clares
Després de la seva exposició, Castellnou va respondre a les preguntes dels assistents, que van evidenciar fins a quin punt la xerrada havia remogut consciències.
Una de les primeres preguntes va ser sobre el paper d’Europa en la lluita contra els grans incendis. Castellnou va explicar que la Unió Europea està començant a coordinar esforços, però que els esforços són insuficients per fer front a incendis que “ja formen part d’una tendència estructural”. Va remarcar que els països hauran d’afinar molt més les polítiques de prevenció i gestió forestal.
Una altra pregunta recurrent va ser sobre els terminis del canvi climàtic. Hi ha dates de no-retorn? Castellnou va ser clar: no existeix una data concreta. “No hi ha un dia marcat al calendari”, va dir. El que hi ha és un procés accelerat i acumulatiu que ja està mostrant els seus efectes.
També es va parlar de la percepció social del risc. Molta gent encara imagina els incendis com els d’abans, domables, previsibles. Castellnou va advertir que aquesta percepció és un problema, i que la divulgació serà clau per entendre el que ve.
Amb la seva franquesa habitual, va recordar que els boscos del futur no seran els d’ahir, però que això no és necessàriament negatiu: “no es tracta de preservar una fotografia, sinó d’ajudar el bosc a transformar-se”.
Una lliçó necessària i una mirada cap al futur
La intervenció de Marc Castellnou va deixar una sensació compartida: la de ser davant d’un professional que parla amb el cor, la ciència i l’experiència. Va ser una xerrada directa, didàctica i plena de veritats que sovint no volem sentir, però que cal assumir.
Els assistents van acomiadar-lo amb un llarg aplaudiment abans del lliurament del diploma i la signatura al llibre d’honor dels Sopars. Una vetllada que no només va alimentar la conversa, sinó també la consciència col·lectiva sobre un futur que ja és aquí i que ens interpel·la a tots.
