El mes de maig vam tenir l’honor de comptar amb la visita del Molt Honorable President Artur Mas, en un Sopar del Fòrum que va reunir prop de noranta assistents. Sense cap suport escrit, Mas ens va captivar durant mitja hora amb un discurs fluid i profund sobre el tema proposat.
Intentar resumir-ho no serà gens fàcil…
El President va començar subratllant una idea clara: passi el que passi, tots els que vivim a Catalunya continuarem aquí. En un futur hipotètic d’independència, ningú no marxarà, i Catalunya serà de tots, independentment de les seves creences. Mas va recordar que, en els darrers anys, el suport a l’independentisme ha passat del 20% al 48%. També va fer referència a Francesc Macià, l’únic President de la Generalitat que ha proclamat l’Estat català, encara que aquesta independència va durar només uns dies.
El 1979, sortíem al carrer amb el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, però avui, més de quatre dècades després, Mas considera que aquest marc ja ha quedat obsolet. De fet, va remarcar que quan ell va assumir la presidència el 2010, el Pacte Fiscal era l’objectiu principal del seu programa. No obstant això, l’evolució de la societat catalana ha demostrat que aquesta proposta és insuficient. S’ha acabat el “peix al cove” i tampoc és viable la tercera via.
Segons el President, el futur del país depèn de nosaltres mateixos: “O el país ens el fem nosaltres o ens el faran des de Madrid”. També va posar èmfasi en la necessitat de mirar cap a Europa com a model i referència per assolir un estat propi.
En aquest context, el Corredor del Mediterrani exemplifica la falta de col·laboració entre Catalunya i Madrid. Europa necessita aquesta infraestructura, que hauria d’enllaçar des d’Almeria fins a la Jonquera, però el govern espanyol sembla més interessat a desviar-lo cap a Saragossa, un traçat que no respon a les necessitats comercials europees.
Demogràficament, Mas va destacar que Catalunya ha experimentat un creixement notable, passant de poc més de sis milions a més de set milions i mig d’habitants en poques dècades. Però aquest creixement també implica nous reptes: els llocs de treball del futur seran molt diferents dels actuals, i la societat ha d’evolucionar al mateix ritme.
En l’àmbit polític, Mas va criticar la incapacitat dels nous partits per prendre decisions valentes. Va posar com a exemple les eleccions del 20-D a Espanya, on hi havia dues opcions clares de pacte de govern –un gran acord entre els principals partits o una coalició d’esquerres–, però cap va prosperar. Contràriament, a Catalunya, després del 27-S, es va formar govern amb l’única fórmula possible. Aquesta diferència d’actitud evidencia, segons ell, que molts dels nous partits es mouen més pel “postureo” que per propostes concretes i contingut real.
Finalment, va insistir en la necessitat d’una nova llei electoral a Catalunya, una assignatura pendent que cal afrontar per adaptar la política als nous temps.
Amb aquestes reflexions, Mas va concloure la seva intervenció, que va deixar el públic reflexionant sobre els grans reptes que tenim per davant. Gràcies, President, per una ponència inspiradora.
