Els SDFR en són un bon exemple, perquè compartida amb amics i coneguts, la taula es converteix en un espai de diàleg, divulgació, coneixement i creativitat.
Des de temps immemorials, l’ésser humà s’ha assegut en grup per compartir molt més que aliments. Ja passava quan en comptes de al voltant d’una taula, els primers humans s’unien al voltant del foc per compartir molt més que aliments. La taula, tal i com la coneixem ara, va néixer més tard. Està demostrat que al llarg d’un dinar o d’un sopar neixen converses, es prenen decisions, es teixeixen aliances i es transmet saviesa. Però, per què passa això? Què té de màgic el fet de menjar plegats que afavoreix el diàleg i la creativitat?
Els antics grecs, que eren molt observadors i coneixedors de l’ànima humana, ja ho sabien. Els seus simposis eren trobades on, després de l’àpat, els comensals bevien vi i debatien sobre filosofia, política o art, i per tant, les seves trobades festives, es convertien en autèntics laboratoris de pensament col·lectiu. Segles més tard, les tertúlies als cafès de l’Europa del segle XIX es van convertir en punts neuràlgics de la vida cultural i intel·lectual. I encara avui, molts negocis importants es tanquen amb més facilitat en el transcurs d’un dinar més que no pas en la fredor d’un despatx.
La ciència també hi té molt a dir. Diversos estudis mostren que menjar en companyia genera confiança i cohesió. El simple fet de compartir plats, ritmes i silencis crea un lligam que va més enllà de les paraules. Quan ens asseiem davant d’un àpat, la nostra atenció es relaxa, es redueix l’estrès i s’afavoreix una comunicació més oberta i sincera. Fins i tot el cervell respon millor en un context de benestar i plaer com el que ofereix un sopar. És llavors quan les idees flueixen, apareixen connexions inesperades i la creativitat s’encén.
A tot arreu del món, la gastronomia i el diàleg han estat aliats inseparables. Des de les reunions familiars fins als grans banquets, passant per les trobades d’amics o els sopars de negocis, compartir un plat és sempre compartir una part de nosaltres mateixos.
I, tal com deia Brillat-Savarin, pare de la gastronomia moderna:
“Convidar algú és fer-se càrrec de la seva felicitat durant tot el temps que resti sota el nostre sostre.”
En aquest context prenen sentit els Sopars del Fòrum Retrobament. Més enllà dels àpats, els Sopars són espais on les idees circulen amb la mateixa naturalitat que el vi a les copes. El menjar és el punt de partida, però el veritable valor sorgeix de les mirades, les paraules i els silencis compartits. Cada trobada és una oportunitat per constatar que, quan ens asseiem junts, la reflexió esdevé més rica i més humana. I això encara és millor quan és un savi o una sàvia, qui des de la capçalera de la taula, ofereix una part del seu coneixement, convidant sempre a la participació, al col·loqui i fins i tot al debat. Aquest és l’objectiu: enriquir, aprendre, afegir persones i coneixements que valen tant la pena.
