Joan Laporta, qui va ser president del Barça entre els anys 2003 i 2010, va ser el convidat al darrer Sopar del Fòrum.
Va entrar a la sala de l’Hotel Ciutat de Tarragona uns minuts abans de començar el sopar, amb un somriure generós als llavis, provocat per dos fets inqüestionables: el primer, el seu caràcter afable i proper i el segon, pel regust melós que el Barça va deixar en la seva afició uns pocs dies abans del Sopar, classificant-se pels quarts de final de la Copa d’Europa amb una remuntada històrica davant el París Saint Germain. 6-1 és un resultat que no es dóna cada dia. Per tant, la presència de Laporta als sopars va anar com anell al dit per parlar de molts aspectes relacionats amb el Barça i amb la gestió que ell va realitzar al club quan n’era president. La seva xerrada va portar per títol “El Barça, més que un club al món”.
Joan Laporta va explicar als participants al sopar, 64 en aquesta ocasió, que el Barça és un model de club que “va assumir un compromís amb el país i amb la societat, arran de les iniciatives que la junta que presidia i jo mateix vam desenvolupar i als acords als que vam arribar”.
Cert és que el Barça ja tenia una càrrega simbòlica molt important al país, no només a nivell esportiu sinó també polític i social. En aquest sentit i només per posar un exemple, l’any 2005 el Barça va ser una de les entitats més importants que es va adherir a l’Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya. En podríem trobar molts més.
Joan Laporta va comentar que va fer pivotar la seva filosofia de club sobre cinc bases molt importants que va anar desgranant tot explicant-les. Són les següents: la referència de Cruyff i el joc espectacular, la importància de la Masia, la identificació del club amb Catalunya, la projecció internacional i una organització interna professional.
Anem a pams:
Anys ha el Barça s’havia nodrit de personalitats com Montal, Carabén i d’altres, que li havien donat una personalitat ben especial. “A partir d’aquests referents, l’eslògan “el Barça es més que un club” es va convertir en una declaració de principis. Per això vam construir un model, basat l’estil genuí de jugar a futbol que havíem après de Cruyff. L’estil de Cruyff com a jugador primer i com a entrenador després, ha transcendit fins als nostres dies i ara encara, condueix a l’èxit. Control de pilota, jugar amb un màxim de dos tocs i sobretot, jugar donant espectacle. Perquè jugar donant espectacle i acabar guanyant títols són dues coses totalment compatibles”.
Laporta va destacar al Sopar del Fòrum l’enorme importància de La Masia. “Per a nosaltres era fonamental perquè assentava les bases de l’estil de joc que els nens aprenien des de benjamins i a més, feia que el club fos viable i sostenible econòmicament. No es pot obviar que jugadors com Messi, Xavi, Busquets, Puyol, Iniesta, Pedro, el mateix Guardiola, han sortit de La Masia. Tots aquests són jugadors de casa que tenen assumit abans de res, el seu compromís amb el club. El compromís és també la clau de l’èxit. Per això també vaig confiar en el Pep Guardiola en el seu moment, una decisió que no va estar pas faltada de polèmica, però que va donar grans fruits”.
Joan Laporta va assumir des del principi del seu mandat al capdavant del club, que el Barça i Catalunya havien de ser una sola cosa i la seva identificació total. “El compromís del Barça amb el país era un tret fonamental, respectant, això si, qualsevol forma de pensament i tendència dels milers de persones que l’integren i en formen part, perquè cal ser respectuós amb tot i amb tothom”.
La quarta base del projecte de Laporta va consistir en aconseguir una major projecció del Barça al món, fet que es va concretar amb el patrocini del Barça a Unicef i al fet que els jugadors del primer equip portessin el logotip d’Unicef a les samarretes. “Portar Unicef volia dir renunciar a contractes milionaris amb altres marques comercials”, va aclarir Laporta, “però va ser la decisió no esportiva més important que vam prendre, perquè això mostrava el cor i l’ànima del club de futbol i llençava un missatge que al món, que deia que a Barcelona hi havia un club que tenia especial sensibilitat amb les persones més vulnerables”. De fet, a través de la Fundació del Barça, es van obrir 15 centres al món que desenvolupaven programes solidaris d’educació, sanitat, suport psicosocial a les persones… “Els jugadors que ens acompanyaven en els viatges de la Fundació eren un gran reclam. Aquesta era una estupenda manera d’estendre la imatge del Barça per una causa generosa i necessària”.
Finalment, Joan Laporta va destacar que una de les claus de l’èxit de la seva gestió va ser crear una organització molt professional, preparada i disposada a treballar amb un objectiu comú entusiàstic i singular: “Volíem que aquest període de temps fos històric, que quedés en l’imaginari col•lectiu com un dels millors de la història del Barça i que assentés les bases de cara al futur del club. Volíem, sobretot, que el Barça fos estimat i prestigiat. El temps ho dirà (de fet ja ho està començant a dir), però crec que ens en vam sortir”.
Joan Laporta ja forma part dels Sopars del Fòrum. Sap que té la porta oberta a participar-hi sempre que vulgui. I sempre serà un plaer i un honor rebre’l entre nosaltres.
