Els incendis forestals ja no són el que eren. El canvi climàtic ha alterat profundament el comportament del foc, fins al punt que moltes de les eines i estratègies que havien funcionat durant dècades avui resulten insuficients. Aquesta va ser una de les idees clau que va exposar Marc Castellnou als Sopars del Fòrum Retrobament, convidant-nos a repensar com entenem, gestionem i convivim amb el foc al segle XXI.
Un foc que ja no respon als patrons coneguts
Durant molts anys, els incendis forestals es podien explicar a partir de variables relativament estables: una determinada càrrega de combustible, unes condicions meteorològiques concretes i una capacitat d’extinció que, amb més o menys dificultats, permetia contenir-los. Segons va explicar Castellnou, aquest esquema ha saltat pels aires.
El canvi climàtic ha introduït nous factors que modifiquen radicalment el comportament del foc: onades de calor més freqüents i intenses, sequeres persistents, nits tropicals que no permeten baixar la temperatura i una vegetació cada cop més estressada hídricament. Tot plegat fa que el foc avanci amb una velocitat, una intensitat i una imprevisibilitat que no encaixen amb els models clàssics.
Ja no es tracta només de grans incendis, sinó d’incendis que canvien de comportament sobtadament, que generen la seva pròpia meteorologia i que poden superar qualsevol dispositiu d’extinció.
Les generacions del foc: una nova manera d’entendre els incendis
Per explicar aquest canvi de paradigma, Marc Castellnou va introduir el concepte de generacions del foc, una classificació que ajuda a entendre com ha evolucionat el comportament dels incendis al llarg del temps.
Els incendis de primera i segona generació eren focs relativament simples, associats a paisatges agrícoles i forestals més fragmentats, on el foc avançava lentament i podia ser aturat amb mitjans manuals. Amb l’abandonament progressiu del món rural, van aparèixer els incendis de tercera generació, més intensos, alimentats per grans masses forestals contínues.
La quarta generació va incorporar un element clau: la coincidència entre grans incendis i episodis meteorològics adversos. La cinquena, ja al tombant del segle XXI, va portar els focs a tocar de zones urbanes, generant un risc directe per a les persones.
Finalment, Castellnou va descriure els incendis de sisena generació, propis del context climàtic actual: focs d’una intensitat extrema, capaços de crear núvols convectius, saltar grans distàncies i avançar de manera imprevisible. Són incendis que “no juguen amb les mateixes regles” i que obliguen a replantejar-ho tot, des de la prevenció fins a la resposta operativa.
El canvi climàtic com a factor estructural
Un dels missatges més clars de la xerrada va ser que el canvi climàtic no és un factor més, sinó el marc que ho condiciona tot. Castellnou va insistir que ja no podem parlar d’episodis excepcionals, sinó d’una nova normalitat climàtica.
Aquesta realitat afecta directament els boscos mediterranis, que acumulen dècades de creixement sense gestió activa. El resultat és una gran quantitat de combustible disponible que, combinada amb condicions extremes, converteix qualsevol ignició en una potencial catàstrofe.
En aquest context, va subratllar que els boscos del futur no poden ser una còpia dels del passat. Cal acceptar que el paisatge canviarà i que la gestió forestal haurà de ser adaptativa, flexible i creativa.
Més enllà de l’extinció: prevenir repensant el territori
Castellnou va deixar clar que confiar-ho tot a l’extinció és una estratègia condemnada al fracàs. Davant d’incendis d’alta intensitat, sovint l’única opció viable és la protecció de les persones i dels nuclis habitats.
Per això, va defensar la necessitat de posar el focus en la gestió del territori: recuperar l’activitat agrària, diversificar el paisatge, crear discontinuïtats i entendre el mosaic agroforestal com una eina clau de prevenció. En aquest sentit, va reconèixer explícitament el paper de la pagesia com a aliada fonamental en la lluita contra els grans incendis.
Un repte col·lectiu que exigeix decisions valentes
Entendre els incendis del segle XXI implica assumir que el problema no és només tècnic, sinó també polític i social. Castellnou va apuntar que calen solucions valentes, capaces d’anar més enllà del curt termini i de les respostes reactives.
No hi ha fórmules màgiques ni terminis exactes de no-retorn, però sí una finestra d’oportunitat per actuar. Cada any que passa sense canvis estructurals fa que el repte sigui més complex.
Pensar el foc per conviure-hi
La intervenció de Marc Castellnou als Sopars del Fòrum Retrobament va servir, sobretot, per posar paraules a una realitat incòmoda però ineludible: el foc ha canviat, i nosaltres també haurem de canviar la manera d’entendre’l.
Assumir aquest nou escenari no vol dir resignar-se, sinó dotar-se de coneixement, criteri i capacitat d’adaptació. Perquè només entenent com i per què el foc ja no segueix les regles d’abans, podrem començar a escriure’n de noves.
