El professor Enric Aguilar Anfrons, director de l’Institut en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica de la URV, va recordar al Sopar del Fòrum que la ciència només serveix si arriba a la gent. La seva xerrada va ser una lliçó sobre com comunicar el coneixement per transformar-lo en consciència col·lectiva i acció real.
La ciència com a eina de servei públic
“La recerca no pot quedar-se tancada en laboratoris, perquè si la societat no entén què fem, el coneixement es perd.” Amb aquesta frase, Enric Aguilar va resumir l’essència del seu missatge. El professor va reivindicar el paper de la divulgació científica com una responsabilitat moral dels investigadors, especialment davant d’un fenomen global i complex com el canvi climàtic.
Segons Aguilar, la feina dels científics no acaba quan es publica un article acadèmic. “El nostre deure és traduir el llenguatge científic al llenguatge humà —va dir—, perquè només així podem aconseguir que la gent entengui per què cal actuar.” La recerca, afirmava, és un pont entre el que sabem i el que fem, i sense aquest pont, la societat avança a cegues.
El climatòleg va admetre que comunicar la ciència no és fàcil. Les dades poden ser dures, els pronòstics incòmodes i les solucions, lentes. Però va remarcar que la transparència i la proximitat són essencials: “La gent pot assumir qualsevol veritat si s’explica amb claredat i empatia.” En aquest sentit, Aguilar va elogiar espais com els Sopars del Fòrum, on el coneixement es comparteix al voltant d’una taula, sense filtres ni formalismes, i es converteix en conversa viva.
“El Fòrum és un d’aquells llocs on la ciència deixa de ser abstracta i es transforma en diàleg —va afirmar—. Aquí no parlem només de dades, sinó de vida.”
Transferir coneixement per transformar realitats
Aguilar va insistir que la transferència de coneixement és molt més que explicar resultats: és posar la ciència al servei de la comunitat. En el seu cas, això vol dir fer que els tarragonins entenguin com el canvi climàtic ja està afectant la seva vida quotidiana. “Quan diem que hi haurà més onades de calor o més nits tropicals, no és un titular alarmista. És una dada que té conseqüències directes sobre la salut, l’economia i la manera de viure.”
El professor va citar diversos exemples de com el seu equip treballa amb institucions locals, administracions i escoles per traduir els resultats dels estudis en polítiques concretes i accions pedagògiques. “Si els nens entenen el que passa amb el clima, ells faran que els seus pares ho entenguin també. Així és com comença el canvi real.”
També va destacar la necessitat de reforçar la confiança entre la ciència i la ciutadania. “La gent confia en la ciència quan veu que la ciència confia en la gent.” Per això, va advocar per una comunicació bidireccional, on els científics no només informen, sinó que escolten les inquietuds del territori. “A Tarragona, la gent sap que les coses estan canviant. El nostre paper és posar-hi context i oferir camins.”
El missatge d’Aguilar va ser clar i optimista: la ciència pot transformar, però només si truca a la porta de cadascú. “No necessitem més informes, sinó més converses”, va afirmar amb un somriure. I va concloure amb una frase que va quedar ressonant a la sala: “Fer ciència és important, però fer que la ciència serveixi, encara més.”
El valor de compartir el saber
La intervenció d’Enric Aguilar va transcendir les dades per convertir-se en una reflexió sobre la responsabilitat compartida entre científics, institucions i ciutadans. Va recordar que el canvi climàtic no és només una qüestió d’ecologia, sinó també de cultura, d’educació i d’empatia.
Els Sopars del Fòrum Retrobament van tornar a demostrar que el coneixement, quan s’ofereix amb humanitat, és capaç de crear vincles, inspirar consciència i generar esperança. Perquè, com va dir Aguilar amb serenor: “Quan la ciència truca a la porta, el món potser no canvia de cop, però comença a escoltar.”
