L’escalfament global ja és aquí, i Tarragona n’és testimoni directe.
El professor Enric Aguilar, de la URV, ho va exposar amb claredat i contundència en la seva xerrada als Sopars del Fòrum Retrobament: “No parlem del futur, parlem del que ja està passant”. La seva anàlisi sobre el clima que vindrà ens obliga a mirar de cara el 2050 i entendre que la nostra ciutat haurà d’aprendre a viure —i a sobreviure— en un context radicalment diferent.
Una ciutat més calenta, més seca i més extrema
Segons va explicar Enric Aguilar, les dades que ha recollit el seu equip en els darrers anys mostren un increment constant de les temperatures mitjanes a Tarragona, especialment a l’estiu. “En les últimes dècades —va afirmar— hem vist com les nits tropicals, aquelles en què la temperatura no baixa dels 20 graus, s’han multiplicat per cinc. I això només és el principi.”
Aquest augment de les temperatures, va advertir, comporta canvis profunds en els ecosistemes i en la qualitat de vida urbana: més risc d’incendis, més necessitat de refrigeració, més mortalitat associada a les onades de calor i una pressió enorme sobre els recursos hídrics. “El clima del futur ja no serà mediterrani tal com el coneixem. Ens acostem a un clima subtropical sec, amb episodis extrems més freqüents i més intensos”, va dir el professor.
Aquesta realitat afecta de ple a Tarragona i el seu entorn, especialment per la seva situació costanera. Aguilar va recordar que l’augment del nivell del mar és una altra amenaça tangible: “Les platges de la ciutat retrocedeixen any rere any, i el 2050 moltes zones del litoral hauran perdut una part significativa de la seva extensió”.
L’aigua, el recurs més vulnerable
Un dels punts centrals de la intervenció va ser la gestió de l’aigua. El professor va remarcar que el cicle hidrològic s’està trencant, amb sequeres més llargues i períodes de pluja més concentrats. “Plourà menys dies, però quan ho faci, plourà molt més fort. I això significa que part de l’aigua no s’aprofita, sinó que es perd pel desguàs o provoca inundacions”, va detallar.
Aquest patró ja s’ha fet evident amb els últims episodis de DANA a les Terres de l’Ebre, un senyal del que pot venir. “El nostre repte no és només disposar d’aigua, sinó aprendre a retenir-la i gestionar-la amb intel·ligència. Les ciutats mediterrànies hauran de reinventar-se per captar cada gota possible.”
Aguilar va alertar també sobre la competència creixent pels recursos hídrics entre sectors: el turisme, l’agricultura i la indústria química del Camp de Tarragona. “Hem viscut dècades amb la idea que l’aigua era inesgotable, però el futur ens demostra que no ho és. Caldrà prendre decisions difícils”, va concloure.
L’impacte sobre la salut i la vida urbana
Les dades del seu estudi també posen el focus en la salut pública. “El cos humà no està preparat per resistir calor prolongada”, va afirmar Aguilar. Les projeccions indiquen que les onades de calor podrien durar fins a tres vegades més que ara i que la temperatura mitjana a l’estiu podria superar els 30 graus de manera sostinguda.
“Quan el clima parla, hem d’escoltar-lo”, va dir el professor, en una de les frases més recordades de la seva intervenció. “I ara mateix ens està dient que hem de canviar la manera com vivim, com construïm i com ens movem.”
Aquest “canvi de paradigma” implica replantejar l’urbanisme, el transport i els espais verds de la ciutat. Tarragona, com tantes altres urbs mediterrànies, haurà d’adaptar-se amb més vegetació, menys asfalt i edificis més eficients energèticament.
Mirar el futur amb responsabilitat
El torn de preguntes va mostrar l’interès i la preocupació dels assistents. Una de les qüestions va ser la del procés de descarbonització i el paper de les institucions locals. Aguilar va reconèixer que “hi ha avenços i bones intencions”, però també va ser clar: “El ritme és massa lent. No n’hi ha prou amb plans i estratègies; cal voluntat real i acció immediata.”
Malgrat el to d’alerta, el professor va transmetre també un missatge d’esperança: “Encara hi som a temps d’evitar el pitjor. Però cal actuar ara. Cada grau que guanyem és vida que perdem.”
Va cloure la seva intervenció amb una reflexió que resumeix la seva visió científica i humana:
“El clima no ens espera. El 2050 no és lluny; és demà. I Tarragona ha de decidir si vol ser una ciutat que resisteix o una ciutat que es resigna.”
El repte és col·lectiu
El sopar amb Enric Aguilar al Restaurant Passadís va servir per despertar consciència. Entre els plats, les converses i les reflexions, els assistents van entendre que el canvi climàtic ja no és una teoria, sinó una realitat que es viu i es respira.
Amb la seva serenor de científic i la seva passió per la divulgació, Aguilar va aconseguir allò més difícil: fer visible l’invisible. I si alguna cosa va quedar clara al final de la vetllada, és que Tarragona haurà d’aprendre a adaptar-se. Però també que, amb coneixement, cooperació i responsabilitat, encara hi ha marge per escriure un futur digne sota aquest cel que ens escalfa cada dia una mica més.
