El musicòleg tarragoní Josep Maria Rota protagonitza el setè Sopar del Fòrum Retrobament amb una xerrada divulgativa i plena d’erudició sobre la sorprenent relació entre Richard Wagner i Tarragona.
Prop de quaranta persones van participar en una nova edició dels Sopars del Fòrum Retrobament, que en aquesta ocasió va tenir com a convidat el musicòleg i divulgador cultural Josep Maria Rota Aleu. La seva intervenció, titulada “Wagner i Tarragona”, va proposar un recorregut tan inesperat com suggestiu: explicar com la figura del gran compositor alemany Richard Wagner es connecta, d’una manera sorprenent, amb la història cultural de la ciutat.
Durant prop de tres quarts d’hora, Rota va desplegar una xerrada tan erudita com accessible, plena de referències històriques, anècdotes i moments d’humor. El resultat va ser una mirada àmplia sobre el fenomen wagnerià, que va permetre entendre no només la dimensió musical del compositor, sinó també l’impacte cultural que la seva obra va tenir a Catalunya i, de retruc, a Tarragona.
La vetllada va transcórrer en un ambient cordial i de complicitat, fidel a l’esperit dels Sopars del Fòrum: trobades d’amics on la cultura es converteix en punt de partida per a la conversa.
Una estàtua monumental al Camp de Mart
El fil conductor de la xerrada va ser la presència a Tarragona d’una gran escultura dedicada a Wagner situada al Camp de Mart. Aquesta peça monumental, obra de l’escultor Julio Antonio, constitueix un dels elements patrimonials més singulars de la ciutat, però sovint passa desapercebuda per a molts ciutadans.
Rota va explicar com aquesta escultura estableix un pont inesperat entre Tarragona i l’univers wagnerià. La seva dimensió monumental, d’acord amb l’esperit del compositor alemany, reflecteix també la grandiositat que caracteritza les seves obres. Wagner, va recordar el conferenciant, no era un creador de petites formes: tot en la seva música és expansiu, ambiciós i dramàtic.
L’anècdota que envolta la realització de l’escultura va provocar també la sorpresa dels assistents. Segons va explicar Rota, l’autor de la peça va acabar sense cobrar per la seva feina, fet que afegeix una nota curiosa a la història d’aquest monument que avui forma part del paisatge cultural de Tarragona.
La referència al Camp de Mart va tenir encara més sentit perquè, en aquesta edició dels Sopars, es presentava també la postal número 7 de la col·lecció del Fòrum Retrobament. Dedicada precisament a aquest espai, la imatge —la primera de la sèrie en color— mostra el Camp de Mart a inicis del segle XX, quan encara no tenia l’aspecte actual.
El fenomen wagnerià i la Catalunya del tombant de segle
A partir d’aquesta connexió local, Rota va ampliar la perspectiva per explicar el fenomen cultural que va representar Wagner a Europa i, de manera particular, a Catalunya. Durant el tombant dels segles XIX i XX, el wagnerisme va exercir una fascinació notable en molts cercles intel·lectuals i artístics del país.
En aquest context, Barcelona i especialment el Gran Teatre del Liceu van esdevenir un dels centres principals de recepció de l’obra wagneriana a casa nostra. Les òperes del compositor alemany no eren només música: representava tot un univers estètic i filosòfic que va captivar generacions d’intel·lectuals, artistes i melòmans, especialment la tetralogia de l’Anell del Nibelung, la saga operística més ambiciosa de la història de la música, composta per quatre òperes que segueixen el model dels drames grecs antics: L’Or del Rin, La valquíria, Sígfrid i L’ocàs dels déus.
Rota va recordar com el wagnerisme va influir profundament en la vida cultural catalana. L’interès per Wagner anava més enllà del gust musical: implicava també una manera de concebre l’art total, en què música, poesia, escenografia i dramatúrgia es fusionaven en una experiència artística completa.
En aquest sentit, la fascinació catalana per Wagner es pot entendre també en relació amb el clima cultural de l’època, marcat per la recerca d’una nova modernitat artística i per l’obertura als grans corrents culturals europeus.
Òpera monumental, mites i leitmotiv
Una part important de la xerrada va estar dedicada a explicar les característiques musicals i dramàtiques de l’obra wagneriana. Rota va destacar la grandiositat i la dimensió gairebé desmesurada de les seves òperes, que sovint superen de llarg les durades habituals del gènere.
Amb el seu habitual sentit de l’humor, el conferenciant va recordar una frase atribuïda a l’escriptor Josep Maria de Sagarra per descriure aquesta característica: si en una òpera de Wagner apareix un personatge assegut sobre una pedra, “ja et pots calçar i posar-t’hi bé, perquè estarà una hora cantant sobre aquella pedra”.
L’anècdota, que va provocar somriures entre el públic, servia per il·lustrar la manera com Wagner construïa els seus drames musicals: amb un desenvolupament lent, intens i profundament simbòlic, envoltat d’una música que no era (ni és) fàcil de pair.
Rota també va explicar el concepte de leitmotiv, una de les innovacions fonamentals del compositor. Aquest recurs musical consisteix en associar un motiu musical concret a un personatge, una idea o un element dramàtic. A mesura que l’obra avança, aquests motius reapareixen i es transformen, creant una complexa xarxa de significats musicals.
Aquesta tècnica, que avui pot semblar familiar perquè ha estat àmpliament utilitzada en el cinema i en altres formes narratives, va representar en el seu moment una autèntica revolució en el llenguatge operístic.
La recuperació dels mites germànics
Un altre dels eixos de la intervenció va ser la relació de Wagner amb la mitologia germànica. El compositor va recuperar llegendes i mites antics per convertir-los en el material dramàtic de moltes de les seves òperes.
Històries de déus, herois i criatures llegendàries es transformen així en grans drames musicals que exploren temes universals com el poder, l’amor, la traïció o el destí. Aquesta recuperació de la tradició mítica, explicada amb un llenguatge musical innovador, contribueix a la dimensió monumental de l’obra wagneriana.
Rota va subratllar com aquesta combinació d’epopeia, filosofia i música explica en bona part l’impacte cultural que Wagner va tenir en el seu temps i en les generacions posteriors.
Cultura, ciutat i conversa
La intervenció de Josep Maria Rota va mantenir l’atenció del públic durant tota la vetllada, combinant rigor acadèmic i capacitat divulgativa. La seva experiència com a crític musical i conferenciant es va traduir en una exposició clara, plena de referències i explicada amb un estil amè.
Com és habitual als Sopars del Fòrum Retrobament, la xerrada va donar pas a un moment de conversa entre els assistents, que van poder compartir impressions i preguntes en un ambient distès.
Amb aquesta nova edició, el Fòrum consolida el seu objectiu inicial: crear un espai on cultura, amistat i diàleg es trobin al voltant d’una taula. En aquesta ocasió, la música de Wagner va ser el punt de partida d’un viatge que va portar els assistents des dels grans escenaris operístics europeus, especialment el del festival de Bayreuth, fins a un racó ben concret de Tarragona: el Camp de Mart, on una escultura monumental continua recordant, silenciosament, la força d’un dels compositors més influents de la història.
