Una vetllada plena d’anècdotes, humor i memòria radiofònica amb una de les veus més carismàtiques de la comunicació musical del país.
La tercera edició dels Sopars del Fòrum Retrobament va tenir com a protagonista un nom inconfusible per a dues generacions d’oients: Xarli Diego, periodista, comunicador i una de les veus més emblemàtiques de la ràdio musical catalana i espanyola. En una sala plena del Restaurant Passadís de Tarragona, una trentena de assistents van compartir una vetllada distesa, plena de records, rialles i emoció, en què la música i la comunicació van ser les veritables protagonistes.
L’ambient era càlid i proper, com sempre passa quan es barregen la bona conversa i un bon sopar. Entre plats deliciosos i molt ben elaborats, l’esperada intervenció de Xarli Diego va captivar els presents amb un relat ple d’anècdotes sobre la seva trajectòria professional, marcada per més de quatre dècades dedicat a la comunicació, tant a la ràdio com a la televisió i també en format de producció. La seva xerrada va estar plena de divertides vivències al costat de grans figures de la música i la cultura.
De la veu jove de la ràdio al confident dels grans artistes
Amb el seu estil directe i amè, Xarli Diego va fer un recorregut pels seus inicis a la ràdio, recordant aquella època en què la il·lusió i la passió per comunicar superaven qualsevol limitació tècnica, en un temps que les ràdios, especialment les locals, tenien equips amb més bona voluntat que recursos. Va rememorar els anys daurats de programes com Caspe Street i Àrea Reservada, que van marcar un abans i un després en la manera de fer ràdio musical al nostre país.
Les seves paraules, plenes d’humor i nostàlgia, van transportar el públic a un temps en què la ràdio era el gran canal de descobriment i connexió emocional amb la música. Diego va compartir nombroses anècdotes viscudes amb artistes de tots els estils i generacions, des d’Albano Carrisi fins a Janet, passant per Miguel Bosé, Alaska, Julio Iglesias o els Rolling Stones. Cada record estava impregnat de complicitat, de moments inesperats i de la fascinació que sempre ha sentit per les persones que hi ha darrere de cada cançó.
“La música d’abans estava feta per músics”, va afirmar, provocant somriures i assentiments entre els assistents. “Ara tot és més instantani, més produït. Rosalia? No l’entenc, i no sé què fa”, va dir entre rialles, exemplificant amb la seva ironia fina la seva mirada crítica però afectuosa sobre l’evolució del panorama musical.
Entre la memòria i la passió pel directe
Xarli Diego també va reflexionar sobre la transformació dels mitjans i la irrupció de les noves plataformes. Va reconèixer que la ràdio d’abans tenia una màgia que difícilment es pot reproduir avui: “Abans fèiem ràdio amb poquíssims recursos, però amb molta ànima”. Avui, aquesta ànima la manté viva a través del seu podcast Cave Canem, un podcast que val un imperi, dedicat a l’imperi romà. El podcast és un format que li permet continuar fent el que més li agrada: comunicar, explicar històries i connectar amb la gent.
L’experiència i la naturalitat de Diego van convertir la seva xerrada en un autèntic viatge pel temps. Va parlar del valor de la música com a llenguatge universal i del poder de les cançons per definir generacions senceres. “Les cançons formen part de la nostra memòria sentimental”, va dir. “Tots tenim una banda sonora que ens explica”.
Un Fòrum que suma veus i complicitats
Com ja és tradició, en acabar la intervenció, el convidat va signar el llibre d’honor dels Sopars del Fòrum Retrobament i va rebre un diploma commemoratiu com a record de la seva participació. El moment va estar carregat d’afecte i reconeixement, i va deixar unes quantes imatges que ja formen part de la història dels Sopars del Fòrum Retrobament.
El Restaurant Passadís, que un cop més va obrir les seves portes per acollir la trobada, es va convertir en un petit escenari on la cultura, la comunicació i la música van dialogar amb naturalitat. El Salvi, com a amfitrió i organitzador, va agrair la presència de tots els assistents i va recordar el sentit d’aquests sopars: retrobar-nos, compartir, aprendre i mantenir viva la flama del diàleg.
La música, com la vida, continua
El públic va sortir amb un somriure, com qui s’endú a casa una cançó que feia temps que no escoltava. El Sopar del Fòrum Retrobament del novembre va ser, en paraules dels assistents, “una nit de bona música, bona gent i bones històries”.
Amb Xarli Diego, la música va tornar a ser el fil conductor d’una vetllada que va recordar-nos que la cultura, com la vida, es viu millor quan es comparteix —al voltant d’una taula, amb una copa de vi i moltes ganes de conversar.
