Durant la seva intervenció als Sopars del Fòrum Retrobament, el consultor i especialista en cultura digital Genís Roca va deixar una idea clara: Internet no és només tecnologia. També és llengua, cultura, identitat i capacitat de ser presents al món digital. En una de les parts més sorprenents i celebrades de la seva conferència “Cap a on ens porta tanta IA?”, Roca va reivindicar el paper que Catalunya ha tingut en la construcció d’Internet i en la defensa de la diversitat cultural dins l’espai digital global.
Per a molts dels assistents, va ser una descoberta inesperada. Sovint es tendeix a pensar que Internet és una estructura homogènia dominada únicament pels grans gegants tecnològics nord-americans, però la realitat és molt més complexa. I Catalunya, segons va explicar Roca, hi ha tingut un paper molt més important del que sovint es reconeix.
El .cat: quan una cultura va entrar a Internet
Un dels grans moments de la xerrada va arribar quan Genís Roca va explicar el procés de creació del domini .cat. Més que una simple qüestió tècnica, el naixement del .cat va representar un canvi de paradigma dins la mateixa estructura d’Internet.
Fins aquell moment, els dominis d’Internet es vinculaven principalment a estats o territoris. El .cat, en canvi, va introduir una idea diferent: el reconeixement d’una comunitat cultural i lingüística pròpia. Era la primera vegada que Internet acceptava oficialment un domini associat no a un país, sinó a una llengua i una cultura.
Aquest fet, que avui pot semblar normalitzat, va ser en el seu moment una autèntica batalla internacional. Genís Roca va explicar que darrere del .cat hi havia anys de treball, de negociacions i de defensa d’una idea molt concreta: que les cultures minoritzades també tenien dret a existir plenament dins el món digital.
L’èxit del .cat va acabar convertint-se en un precedent global. Va demostrar que Internet podia ser alguna cosa més que una xarxa dominada per grans estats i grans llengües. També podia ser un espai de preservació cultural.
Roca va transmetre aquesta història amb una combinació de rigor i entusiasme divulgatiu que va captar completament l’atenció dels assistents. Molts reconeixien després del sopar que desconeixien fins a quin punt Catalunya havia estat pionera en aquest terreny.
La lluita perquè el català existís a Google i a la Viquipèdia
La conferència també va aprofundir en un altre aspecte essencial: la presència del català a Internet no ha estat automàtica ni gratuïta. Ha estat fruit d’una lluita sostinguda durant anys per part de milers de persones, entitats i col·lectius.
Genís Roca va recordar com el català va aconseguir tenir presència a plataformes globals molt abans que altres llengües amb molts més parlants. Tant Google com la Viquipèdia van acabar incorporant el català gràcies a la pressió constant d’una comunitat digital extremadament activa i conscienciada.
Especialment significativa va ser la referència a la Viquipèdia catalana, convertida amb els anys en una de les edicions més actives i completes proporcionalment del món. Més enllà de les xifres, Roca va remarcar el valor simbòlic i cultural d’aquest esforç col·lectiu: la societat catalana havia entès molt aviat que si una llengua no existeix a Internet, corre el risc de quedar relegada en el futur.
Aquest és, precisament, un dels punts centrals del debat actual sobre la intel·ligència artificial. Els sistemes d’IA aprenen a partir de milions de textos, documents i continguts digitals. Tot allò que no existeix digitalment o que té poca presència a la xarxa queda fora del procés d’aprenentatge.
Per això, segons va exposar Roca, la defensa del català a Internet ja no és només una qüestió de comunicació o de visibilitat cultural. És també una qüestió de supervivència tecnològica.
La nova batalla: alimentar la IA amb coneixement propi
La part més contemporània i potser més transcendental de la seva reflexió va arribar quan va parlar del futur de la intel·ligència artificial i de la necessitat que aquests sistemes aprenguin també de biblioteques, arxius i coneixements locals.
Roca va insistir que la IA tendeix a reproduir els continguts dominants de la xarxa global. Això implica que les grans llengües i cultures acumulen una capacitat d’influència enorme, mentre que les cultures petites corren el risc de quedar diluïdes dins un oceà de dades uniformes.
Davant d’aquest escenari, va defensar la necessitat de continuar digitalitzant el coneixement propi: llibres, hemeroteques, articles, documents històrics, literatura, patrimoni cultural i producció intel·lectual en català. No només per preservar la memòria col·lectiva, sinó perquè les futures intel·ligències artificials siguin capaces d’entendre la realitat catalana des de dins i no des d’una mirada externa.
En aquest context, també va aparèixer la tasca de la Fundació Accent Obert, entitat que actualment presideix i que treballa precisament en la defensa de la llengua catalana dins els nous entorns digitals i tecnològics.
El missatge de fons era clar: la tecnologia no és neutral. Les llengües i les cultures que alimenten els sistemes digitals tindran més capacitat de supervivència i d’influència en el futur. Les que hi arribin tard o de manera feble corren el risc de desaparèixer progressivament dels espais de decisió tecnològica.
Una reflexió que va anar molt més enllà de la tecnologia
La intervenció de Genís Roca als Sopars del Fòrum no va ser només una conferència sobre intel·ligència artificial. Va ser també una reflexió sobre cultura, identitat i futur.
En una època en què sovint es parla de la IA com una realitat abstracta i llunyana, Roca va aconseguir situar el debat en un terreny molt concret: el de la responsabilitat col·lectiva de preservar la pròpia veu dins el món digital.
La seva xerrada va deixar una idea especialment poderosa: el futur tecnològic també es juga en les petites llengües, en les cultures locals i en la capacitat de generar coneixement propi. I en aquest terreny, Catalunya —segons va demostrar amb múltiples exemples— fa molts anys que hi és present.
